dijous, 19 de març de 2009

FeeeR AMICS AL fEIsvUk...


Feisbuc fa amics.
Feisvuk te'ls regala, li'n sobren.
La moda dels feisbuk m'ha dut amics
que sopen amb mi a dos quarts de nou
i cada nit amb mi es giten:
tinc l'entrecuix calent,
vade retro soledat!
O també me'ls ha fet perdre
abans de veure'ls Vicent Partal.
Quina tristesa això del facebook,
poema de falla inversemblant!
Tinc cara de cartoné
pels llibres que els amics i amigues
hem llegit feis tu feis.
Convideu-me amics,
grateu i estripeu-me
aquesta ànima de pòquer!
Jo, un tros de carn llepat
tou i dur i solitari,
un llop d'ultratomba
que salivà en conéixer-vos:
la plata de l'espill em redimí
perquè no mai me la llançàreu
coent-me la dermis de la veu.
¡Amics                                      amics!
              a través del cristall
                    face to face
Contava lletres i llunes plenes
a borbollons el meu cor s'emmidonava.
Ai las, si no fóra pels vostres esperits!
Us escric perquè em llegiu,
no pas perquè em conegueu;
no res m'importa el feisvuk
sí, la deliciosa mirada
que onírica i aleatòria s'imbrica
entortolligada en la paraula.
No us ho prengueu a mal,
perquè riga de l'home en l'ombra
que us escriu i apuntala.
La mesquinesa del feisbuc
és l' excusa d'una saba.
S'escorre lenta la memòria:
batega l'aire
i, en l'aire, la síl·laba escup.
I grinyola...

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia (retocada) a SNUB23.

Imprimir

1 comentari:

Carme Girona ha dit...

Dèdal

I

Dius el traç i dius la rasa.
Dius el gest, i el negre comença a escampar-se damunt la matèria en blanc: l’amara, s’hi confon, la transforma; s’hi fon.
Escriu la follia de la raó amb ombres, denses o suaus, que perfan els espais i els reordenen.
Descriu la breu il·lusió d’un somni que s’esvaeix, el lent batec de l’univers. El pols dels pols.
Dius el record i dius l’oblit.
A. Clapés