dimecres, 15 d’abril de 2009

Cartes a la dona de la lluna nova.


Avui papallones grises volen per un cel inodor d'afectes...
Sembla que la fredor s'haja implantat per tot arreu. Però jo tinc cor. Un cor que batega les tintes rosa de la vida.
Ella és la meua vida, l'au que em provoca el pit amb festes; traspassa les meues intimitats amb tacte verd i progressiu, com de molsa evasiva.
No hi ha cavitats, ni desficis amb els contactes.
Vull esflorar el seu temps amb aquest cos rotundament enamorat.
Ella és foc que s'esllavissa de les meues branques...

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia encartist.

Premi de narrativa curta La Vall d'Uixó, 1987.

Imprimir