L'home dels havans.

Aquest senyor (el fabricant d'aquest blog) també és un monstre que s'atreveix amb tot; amagat rere les seues ulleres i el brogit silenciós (paradoxa) del fum pareix renglons i renglons d'escriptura i no automàtica. S'ho pensa tot -allò que diu- massa bé... però, de vegades, també s'amaga en silencis quaresmals.

Equívoc, el llenguatge és una navalla de doble fulla... Ara n'hi ha d'aquelles que no necessitarien mai més esmolar-se; és el progrés de la tècnica. Però la literatura i la tecnologia van per camins ben dispars.

I tot açò ho dic perquè, què ens haurà volgut dir amb l'apunt del seu blog? S'imaginarà una precària balança els platerets de la qual sostenen literatura i premis? Què costa més de les dues coses, guanyar premis o escriure bona literatura? Supose que l'empresa editorial li l'haurà lliurada, de franc, perquè faça una crítica més, de cara a la propera rosa vermella del Sant Jordi, l'enamorat dels llibres.

L'amor, també és un negoci... amb tapa dura (això li agrada dir a Joan) o digital.

El que em dol i em fa pena, vertaderament, és la rosa; endevine que es marcirà.

Ja ho va dir Angelus Silesius, pseudònim de Johann Scheffler ( 25-12-1624 – 09-07-1677)

Die Rose ist ohne Warum.
Sie blühet, weil sie blühet.
Sie achtet nicht ihrer selbst,
fragt nicht, ob man sie siehet.

La rosa existeix sense un per què;
floreix perquè floreix.
No té cura de si mateixa,
no pregunta si se la veu”.

I, aquest símil, l'utilitzà Borges per definir la poesia.

Per cert, de què parlàvem? M'he despistat...

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia a Rafael Morales.

Imprimir