dijous, 2 d’abril de 2009

Poetes: massa gossos per la llebre.


Us escric un poema aquesta vegada publicat per l'Ajuntament de Vila-real l'any 1998 en guanyar el premi de poesia amb el llibre titulat Passarel·la... Aquella vegada vaig tenir més sort i foren altres els qui restaren a la rereguarda. Com deia aquell filòsof cínic, entrenar-se per al "fracàs" és una bona forma per créixer interiorment. Antics mestres ho tastaren...

En aquest oci de la lírica ( gràcies Olga), ja sabeu que hi ha massa gossos per la llebre... i les editorials continuen els seus somnis metàl·lics parant mà d'institucions i d'ajuntaments per publicar poemaris: la contrasenya dels diners per davant.

Qui té padrins el bategen, diuen al meu poble, La Vall...


Tenen fe aquestes empreses? Creuen en els prestidigitadors de la carn i la mirada per traure'ls d'aquella boca negra on s'ha dissolt present, futur i passat?


Humilment, us dibuixe una antiga esperança meua.


De la tercera part del llibre i titulada, 17 Poemes d'amor per al nou mil•lenni...


MEMÒRIA

Encapotat el món pel fred
del gros oblit, jo sent -llunyà-
el rostre del record i, ferm,
m'enganxe al dolç abric
-perenne capçalera-
dels teus llavis.
                          Tornem
a començar la lluita,
la fe que és el mateix:
remor i primavera
dels bells somnis.


Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia a Ducky.

Imprimir

1 comentari:

Pais secret ha dit...

Preciós el poema i preciosa la foto.