Seguidors

Digueu qui sou vosaltres?
Per atzar uns núvols?
On i per què em cerqueu?

Com torxes, les paraules:
per notar-vos sense cos,
amagats, rutilants,
rere un quars electritzat
que encén els bits
del vent i balla.

Baixeu amb mi les escales
del món incert d'aquestes neus...
Descendiu a l'obaga,
feu-li el pes a l'esguard
que oneja i canta
solitari, humil
els greus secrets.

Pels llavis vostres
-exploradors de llum-
el fang palpita:
engronseu-vos en mots
que un cel molt blau
abilla el futur, l'esperança.

Seguidors meus
lentament us corpren la veu
i en la subtil grafia
s'enlaira la irisada seda,
en la memòria
la papallona...

Oleu el vol eteri
i quan el temps oblide
la carn, les cicatrius
dels cucs tan miserables
escamparà en la sang
el dolç regust i l'acritud
d'aquesta boira.

En la bellesa oculta,
no posseïda per ningú i per tots
els vostres ulls seran
reflex de qui vaig ser:
del vers, lleu tremolor,
paraula.




Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir