Li faltava l'ingredient principal...S'havia proposat fer una coca de nous, panses i figues seques. Però quan obrí el rebost se n'adonà que no en tenia. Corregué fins als dos supermercats que es trobaven a la vora de sa casa.
Al primer li digueren que, solament, les duien per Nadal... que la resta de l'any no tenien eixida.
Al segon, buscà la secció de fruits secs: desaparegudes.
Molt a prop d'allí un horitzó de cel i mar endreçava aliments en la prestatgeria. Amb petjades de cotó s'acostà a la seua esquena:
- Teniu figues seques?
Però en mirar-la descobrí que, als seus ulls, li cabia el silenci de l'Univers.
Ella, la primavera...
Dedicat a novesflors...
Agrair la fotografia a mrperdido.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
7 comentaris:
La foto molt ben trobada,la mirada de la noia engloba tot l'univers.
Ui, sí, quina foto! Ja m'agradaria a mi, ja... :)
No sé com agrair-te les precioses paraules del text d'aquest post. Intentaré sentir-me sempre ( o sempre que puga) en primavera.
Moltíssimes gràcies.
Quina sort teniu!
Jo encara la busque al meu terme, tot i la denúncia a comissaria no en sé res d'ella.
He patit nits d'imsomni per tu, amiga... Mo podria treure'm del cap aquesta tristesa teua, la gran pèrdua de la teua primavera. Si capbusses al seus ulls, estimada... la hi trobaràs.
Escriure ràpid té "lo seu"... Volia dir "insomni " i " No", és clar...
El text és bonic, però la foto... Em voleu dir que existeixen dones així? On?
Flors noves i milotxes...
Quanta, quanta primavera!
Publica un comentari a l'entrada