diumenge, 3 de maig de 2009

Ella, la primavera.


Li faltava l'ingredient principal...

S'havia proposat fer una coca de nous, panses i figues seques. Però quan obrí el rebost se n'adonà que no en tenia. Corregué fins als dos supermercats que es trobaven a la vora de sa casa.

Al primer li digueren que, solament, les duien per Nadal... que la resta de l'any no tenien eixida.
Al segon, buscà la secció de fruits secs: desaparegudes.

Molt a prop d'allí un horitzó de cel i mar endreçava aliments en la prestatgeria. Amb petjades de cotó s'acostà a la seua esquena:

- Teniu figues seques?

Però en mirar-la descobrí que, als seus ulls, li cabia el silenci de l'Univers.

Ella, la primavera...


Dedicat a novesflors...

Agrair la fotografia a mrperdido.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

7 comentaris:

Marta Rieradevallink ha dit...

La foto molt ben trobada,la mirada de la noia engloba tot l'univers.

novesflors ha dit...

Ui, sí, quina foto! Ja m'agradaria a mi, ja... :)

No sé com agrair-te les precioses paraules del text d'aquest post. Intentaré sentir-me sempre ( o sempre que puga) en primavera.
Moltíssimes gràcies.

olgagargallo ha dit...

Quina sort teniu!
Jo encara la busque al meu terme, tot i la denúncia a comissaria no en sé res d'ella.

Príncep de les milotxes ha dit...

He patit nits d'imsomni per tu, amiga... Mo podria treure'm del cap aquesta tristesa teua, la gran pèrdua de la teua primavera. Si capbusses al seus ulls, estimada... la hi trobaràs.

Príncep de les milotxes ha dit...

Escriure ràpid té "lo seu"... Volia dir "insomni " i " No", és clar...

Lo Pol ha dit...

El text és bonic, però la foto... Em voleu dir que existeixen dones així? On?

Olga ha dit...

Flors noves i milotxes...
Quanta, quanta primavera!