
Travessat pel sol del bosc
i caminant, he descobert que una carta són pàgines.
Pàgines i més pàgines, desig de línies amb cos que cerquen excuses per omplir els instants de la vida.
Deixa'm recordar:
On vaig oblidar la tinta per a escriure les passions?
Sobre els meus dits hi ha una platja d'absències,
s'engronsa el record d'una dona adormida...
Agrair la fotografia a Z-nub.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada