dissabte, 2 de maig de 2009

Antropomorfisme de Jana, III: els meus amics.


Apreciats seguidors:

Ja fa dies que no us conte cap de les meues històries.

Aquest matí el Príncep de les milotxes i jo hem pujat com cada dissabte a Aín; hem esmorçat amb Vicent Ramon, Herminio i Fernando.

En acabar hem baixat al tros perquè havia de plantar quatre fesoleres que li les havia regalades l'oncle Vicent el Marto, veí de La Vall... M'he capbussat sencera a la Font de la Caritat, car, minuts abans, m'he deixat caure a un toll d'aigua i fang; el meu amic m'ha dut a la sèquia i m'he empindongat amb molta cura.

Asseguts - ell sota l'ombra del plataner, jo al resol- hem tastat el silenci de les carantoines. Després hem pujat fins al camp de blat i camí, novament, cap a a casa; he dinat de tres forquetes i m'he fet una migdiada que no té nom.

Al capvespre el Príncep m'ha proposat d'eixir a fer un volt pel parc; és allà que m'he trobat amb els meus amics i amigues; no penseu que em trobe sola; els cadellets humans m'estimen de debó; és per això que he difuminat els seus trets no siga que algun adult em reprenga; l'anècdota ha estat que, sense voler, li he punxat el baló a Maria... No ha plorat i per llevar-li ferro a l'assumpte li he hagut de llepar unes quantes vegades les seues manetes. S'ha fet tot un corro al meu voltant...

Hi èrem Ainoa, Maria, Javier, Àlex, Elian, Gino, Manel, Carlos, Evelyn, Irene, Mar, Andrés, Anna, Candela, Joan, Núria, Kadija, Sandra, Elena, Miriam, Belem, Paloma, Pablo, Laura, Vicent, Yolanda, Marcos, David... A les fotos no cabien totes aquestets personetes, així que he triat un parell; els qui no veieu eren als costats. Pares i mares analitzaven la situació.

De ben segur que no hauran vist mai una gosseta tan estimada! El Príncep callava i feia fotografies que no glaçaven els cors... el Príncep que escriu i m'estima amb paraules daurades...

El meu Príncep de les milotxes i núvols al front.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir