He acabat un temps... el del treball.I tots no en tenen.
És per això que em sé afortunat, sempre feliç, malgrat qualsevol pluja o silenci, real o metafòrica... Si no fos així, esdevindria un mal nascut.
He corregit exàmens i treballs, he estat al Selectiu de la U.J.I. i he patit pels alumnes -anònims codis de barres- que qualificava.
Per al blog, he pensat més articles dels que he escrit.
He guardat silenci, he acceptat, també, silencis.
He preparat el viatge d'estiu sense aprofundir-lo, m'he estressat comprant bitllets d'avió, B&B, Ferrys, etc...
El dimarts, el nen de la mirada de pedra foguera, la dona dels núvols i, jo mateix, el príncep de les milotxes partirem, de nit, cap a Les Terres Altes d'Escòcia: una estada de nou dies.
Farem el primer viatge fora de la península.
Hi ha una predicció meteorològica de pluja contínua per a tots els dies, però el meu amor ens protegirà perquè ella és feta d'aigua i s'abilla amb boires i molses delicades.
El nostre fill provocarà, amb els ulls, la llum de l'horitzó, ho sé. Amb una mica de sort podrem fer-nos alguna fotografia. Us prometo que les veureu.
Hom diu que cap al Nord-Oest d'aquestes terres bufa un vent callat i ferm que tiba les consciències... Em perdré resseguint el somni de les milotxes? I si fos així, vosaltres em cercareu?
Us deixe el baf d'Espai Claudàtor a les vostres mans... Amics meus, protegiu-lo del rovell que engarrota els cors i sempre desqualifica.
Si us plau, feu que no perda l'esperit del vent!
Josep Lluís Abad i Bueno.
Agrair la fotografia a Milusa.
Imprimir
