Llibresseria

He anat a una carnisseria de llibres. Les peces les venen a pes; hi havia de tots els tamanys; generalment s'anomenen best-sellers, de quatre-centes a set-centes pàgines: sang, greix i magre roig, oberts en canal.

La pregunta que em faig, després d'acceptar la meua incapacitat de desenvolupar una cataracta pèrfida de lletres, és: com s'ho fan per omplir tants fulls de paper i no fer-nos defallir en la mossegada de l'ham?
Serà l'enganyifa de la imatge de la portada? Perquè, Déu n'hi do, el contingut és dura triperia.
Literatura a pes, verge i pura carnisseria: ha d'haver-hi àpats per a tothom.
Amics meus, bells i estimats enemics, no us preocupeu per mi, quasi fregue el vegetarianisme literari.
Reconec el meu elitisme, car menge a la carta. I malgrat la Ira d'aquesta moda que degrada l'innocent Jo, deixeu-me triar. No vullgueu fer-me menjar al vostre gust, puix no empre unes viandes tan especiades...
De ben segur que no he anat a la llibresseria adient.

He mirat la dependenta:

- Tenen poesia en valencià, -volia fer una ullada als darrers premiats- o no existeixen aquest llibres?
- Home, existir supose que existeixen, però ací no n'hi ha...

El meu fill trenca la conversa i se m'acosta tot afirmant:

- Aquesta societat és un excrement de tan mal feta... Diners són fama, diners són poder.
- La reina d'aquest fals palau, fill, és  la targeta de plàstic, certament, no gens virtual.

Volen les cames cap al Corte Alemán on diu l'amiga poeta no existeix la depressió... i, allà, he vist una caixa d'andròmines i flors de bromera. Invisibles, olore el pes sord de les lletres, la seua tristesa, la soledat: agafe llur ombra oculta, em tremolen les mans.

Agrair la fotografia a nicoletta occella.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir