Ara ja no hauré de patir més, podré dormir d'un cop fins la matinada, no vindran a eixugar-me els llavis els banquers saberuts, sense pols i, de vegades, aprofitats.
Visca, visca, estic content: m'he assabentat que els senyors i les senyores diputats ja no tindran bossa de Nadal!
Òndia, si fins ara se l'han feta, collons, m'hauran estafat tots aquests anys?
Visca, visca, sóc feliç i encara respire: puc dir-vos que malgrat les pluges tinc jornal!
Ostres, estic de mala gaita!
No sé que passa en aquest país: si no t'interessa el futbol de veritat, et miren de gairó: el futbol i la independència són una i quasi la mateixa falla: el foc el pose jo.
Que es divertisca tothom!
I per fotre'm una mica més la meua joia, fa un dia que sé què cobra un tal Gasol: una vergonya per a qualsevol aturat o treballador.
Dels futbolistes, no cal ni parlar-ne, car són sants de la mEuA dEvOcIó.
Que el Nadal, amb el seu després i l'abans, ens talle a tots amb el mateix patró.
Visca, visca, però què dic?
Destorbat, més que pirat!
Agrair la fotografia a swisscan.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
5 comentaris:
visca doncs! sempre és un descans no haver de contractar advocats i comptables i haver-los de vigilar perquè no et robin, i estar patint tot el dia. :)
Visca també...
Dius grans veritats príncep.
Els guanys de segons quins esportistes és una vergonya. Ja no diguem els de Formula 1, una obscenitat.
Amb vosaltres me'n vaig a la fi del món...
Quina sort la meua en sentir-me tan ben acompanyat!
Tota comparació és odiosa perquè ens fa mal a nosaltres i ells es queden tan frescos.
Només tenim el trist consol de fer-los ninotets de vudú i clavar-los una bona acupuntura al lloc que més piqui. Potser resulta.
No sigues MALVADA Olga; per més que t'entrenes no ho aconseguiràs...
Besets, bon Nadal i grapats de llum i salut per a tu i tots els teus...
Enyore Tarragona, l'altra meua casa.
Publica un comentari a l'entrada