perquè no pague penyores.
Ballaria tots els passos
sobre brases pel teu cos;
pel cotó en pèl t'escriuria
el vent suau d'aquest amor,
la llum que vens, la mirada.
Quan véns del fred, m'ho diu
la neu del jazz al bell
palau de gel on vius.
I bec l'aurora boreal
d'un cop. I perd els ritmes
dels sentits i el pols
de l'esquelet es riu
dels mots tan solitaris:
esclatarà el voler
al quart minut. I creu-me
-sol breu de mitjanit-
estima el dolç saxòfon,
vibra amb els violins.
Tens els ulls blaus i no jugues
amb la fe i les meues pedres,
que no pagaré penyores.
Si trenques les paraules,
quin pallasso esculpirà
l'amor tan bell i invisible
davant l'esfinx i la desfeta?
Qui vol ser el/la meu/a blocaire Invisible?
Agrair la fotografia a Katharsia.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada