Zoomorfisme del Príncep: quina carrera

Fixa't Jana... ja no hi ha ningú al nostre poblet. Passegem pels carrers buits, amb quatre gotes de pluja. Fa unes hores eren 1300 persones que corrien per la Vila. Era la X Marxa per la muntanya Sant Sebastià de La Vilavella... Ja no ens emprenyaran més pels altaveus; han marxat els fotògrafs, les càmeres i les entrevistes, han volat els Premis, tots no poden ser el Primer... el zumzeig de tantes ànimes s'ha eclipsat davant la rutina evident.

Nosaltres ja ho coneixem això, fem una carrera de fons i prou; però no n'hem de fer res...

Quatre voltes a la setmana fem el trajecte de 12 kilòmetres salvatgement pel bosc, quasi camp a través, que ens arrapen les argilages, olorem el bruc i la murta, et fregue pel musell el romaní.

Recordes dimarts passat?

Vam caminar 15 minuts entre la boira: érem dues ànimes enmig de l'aigua; això no té cap preu. En arribar a casa, no cap entrevista, ni Premi, llevat de l'abeurador d'aigua, alguna llepolia i la dutxa: veure'ns el que som, simplement animals.
Treballem, caminem, somiem i escrivim... No sabria fer res de diferent, tot d'allò més normal, quotidià. La meua sort ha estat fer-te notària meua, tot un descobriment.

Veritat que en som d'afortunats? Seu, vine i seu al meu costat; gràcies per acompanyar-me aquests 20 dies darrers a la més profunda solitud; ara, ací tots dos,  una vegada més, escoltem aquesta música que ens transporta. Potser algun dia t'escriuré un poema. Dóna-ho com a fet.

Ara toquem el cel!

Jana a Aín, en gener de 2010.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir