dilluns, 13 d’octubre de 2008

Boira.



A Vicent Ramon Salvador
que em truca per veure l'or sagrat dels meteors d'Aín.



Estimat i bell amic:
és la boira que et segueix,
pel teus ulls que en mi batega.
Tant senzill com agafar
el telèfon del blau cor,
depenjar-lo, com si fos
qüestió d'atzar i veure
l'harmonia dels teus dits
volant la llum, el teclat
d'aquell desig, connectats
al cel gris per la mirada.

La Vilavella a 13 d'octubre de 2008,
mentre la lluna creix.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

De INSOMNIS.-Saps qui sóc, un esperit sedejant que s'acosta a l'abeurador infinit de la paraula. M'agrada el teu blog; és com arribar a casa, a la serenitat,rere una jornada neguitosa.

Príncep de les milotxes ha dit...

Doncs sí que ha arribat a bon port. Pots passejar tots els capvespres en aquest balandre i asserenar-te amb les músiques que et faran gravar les paraules en el cor dels altres. Aquest és el verdader full on cal escriure les nostres vides.

Una abraçada.