dimecres, 15 d’octubre de 2008

El nou socialisme dels rics.


Amics i amigues, el meu cap és un guèiser. Estic impressionat d'allò que es cou a l'interior. No tinc temps per a dir tot allò que barrunta. De fet,sóc un home mort, abans d'haver-me explicat. M'ha eixit una protuberància a la pell i quan sóc al llit, ja de matinada, surten a passejar per la cambra les meues idees.
Filles meues, feu bondat! els hi dic... Torneu a dins! Patireu un refredat i podeu morir.
Obedients, he de dir-vos que encara em respecten. Però xiuxiuegen... L'una, em deia, per què explicava a classe qui eren els sofistes?

- Veuràs filla pense que els sofistes van inaugurar una forma de viure i pensar que, ara mateix, ha estat superada per les conjuntures actuals. Aquells Trasímac i Calicles no és que foren germanets de la Caritat, però són alumnes idiotes al costat d'alguns espècimens de la raça humana que semblen -sempre apariència- estar de moda i triomfar. Fixa't: ara mateix diuen els governs demòcrates d'aquest món -fet per rics i pensat per als rics- que com hi ha una crisi econòmica i no poètica (Això no val per a res!, A qui li interessa la poesia?), cal que engeguem la màquina de fer diners i soltar la mosca a eixes pobres entitats desvalgudes anomenades bancs.

- I això és de veres, pare?

- Dona, de veres, de veres, no hi ha quasi res, llevat de la mort.

- Però les coses, pare, no són tan simples. No creus?

- No filla, no! Les coses senzilles voregen sempre la veritat amarga, aqueixa veritat que pretén ocultar-se. Abans, quan aquestes entitats que viuen dels diners suats dels altres tenien guanys, no parlaven mai de repartir-los; ans al contrari, blindaven contractes de directius i potser, algú deixava sumes ignotes a paradisos perduts - volia dir fiscals-. Per atzar, has vist disposar aquestes quantitats de diners al servei de la població humil? Han restat callats mentre augmentaven beneficis i ara que han deixat de fer els deures o els han fet malament, sí que són ràpids per parar les mans. El capitalisme més pur i salvatge ha estat rondinant pels continents fent de les seues: acumular teixit adipós; ara que la salut no és molt bona, vol anar al metge de la seguretat social, quan tota la vida ha recorregut a metges de pagament. Ho entens, filla?

Sant Joan Fuster fa molts anys deia que "Dels pecats del piu, Déu se'n riu". No et sembla un gran pensador? Veus com és una veritat senzilla... Mentrestant els primers cristians consideraven allà per l'any 28 d.C. que la usura sí que era un pecat mortal. La veritat és una realitat diàfana. Té a veure amb les qüestions diàries, anar al mercat, pagar un repàs, comprar un instrument, fer cua al cinema... A hores d'ara, moltes persones no podem fer-ho i, això, podríem dir, minva la seua dignitat. Li pilles el joc a les paraules o t'adorms, filla?

- No pare, m'agrada escoltar-te...

- Jo sóc un home amb una llum limitada, filla, però veure't ací, em fa feliç... No demane gaire cosa més. A més a més, si Sant Adam Smith alçara el cap i tornara a la vida es faria boig de les formes com s'interpreten les seues teories... Aquell home escrigué La riquesa de les nacions, una obra econòmica on descrivia els fonaments del capitalisme.

- I què és això del capitalisme?

- En teoria, parlava d'una mà invisible que en la societat busca, per se, l'equilibri entre tot allò que es produeix i allò que es consumeix per tal de viure. I això no és del tot cert, filla. Aquesta filosofia accepta la tesi que, en les relacions humanes ( les econòmiques), aquells qui no poden mantindre's han de desaparéixer. I afegí que si calia, els peixos grossos haurien de fagocitar els ineptes.

- Pare si estem parlant de la terra, què tenen a veure els peixos ara mateix?

- És una forma de parlar. Aquest sant baró, també afirmava que no és prudent que els polítics intervinguen en assumptes econòmics; "en castellano antiguo" diríem "zapatero a tus zapatos". Però ara sembla que l'elit política de les nacions volen ajudar als bancs per tal de no fer fallida. Pensa que els banquers presten molts diners per a les campanyes electorals, i ara paren-goludes boques- perquè els tornen aquells favors. Amb la condescendència de polítics s'empassen les engrunes a càrrec dels més necessitats.

- Pare no t'entenc.

- Ningú no ha dit que siga una cosa senzilla d'explicar i comprendre; però tampoc no cregues tot allò que, aquests filisteus d'ara, sacralitzen als mitjans de comunicació. Al capdavall filla, aquells qui naixen amb les mans per tal de treballar, moren, generalment, amb pobresa i dignitat. Almenys, fins ara, així ha sigut.

Si vols, en aquest món injust podem aprendre, al quiròfan de les paraules, a ser cirurgians.

Filla, passa'm i el bisturí, hem d'extraure els teixits necrosats; en acabar, no creus que ja és hora de dormir?

1 comentari:

zel ha dit...

Estic perduda en el món de la feina que ara m'absorbeix, i perduda en un món paral.lel al que comentes, però mai del mai ho hagués sabut escriure com tu. El relat mereix ser de capçalera...