He passat aquest dies a Aín; aquestes vesprades han fet que polira l'intent de poema; em resulta estrany tot i que en sóc l'autor. Tampoc no estic molt satisfet. Però com us vaig dir en contestació a un comentari anterior, ací teniu aquest fruit, espere no glaçat.Un blog és l’excusa de sal,
la carn en vol, la llibertat,
el sol que escriu una lliçó
al buf dels editors.
Piconadora de la ment
que cerca el foc del teu somrís
i escup màgies de neu
a l’os, potser, d’un cel tan gris.
Un blog és obra preuadíssima.
Tisora i fang al bell jardí
d’aquest hivern, cascall, tresor.
Cabana de píxels on la fada
somieja i pinta l’aljub
d’una cançó en què el cor
s’assacia i per l’arpa vibra.
Un blog és possibilitat d’estima,
de cucar-li l’ull al bosc,
de saber d’uns iris transparents
que festívols canten
al cercle obscur del net cristall.
El samovar xiula silencis
i, al conte de fum, Alícia
prepara la festa de te:
Si vols, ets convidat!
Un blog no és pedra que t’ofega.
Però té cor de papallona
que batega en arena blanca
d’un verger: amor sense cap vista
que interroga pels secrets d’un cos,
pel calor tan blau de l’horitzó.
Un blog és estimar per estimar,
no hi ha cap prebenda o garantia.
És desitjar allò que tens
i dius, o perds i vols i vius;
on beus la fe que veus
de cada dia.
Un blog és foc privat pel dolç amant
i per la lletra que basteix la vida.
Un blog és perla literària,
somni de la ciència i alga
que en la mar tremola, no fàtua
o doblegada, no mesquina, no falsa.
Un blog... que no s’acaba en el paper,
ni en la crítica afonia
dels auris llavis professors.
Aire escrit al paradís del gel,
parit. Prenyat d’uns ecos breus
no creu en tots els poetetes
-munyidors calents- d’un pessebre
primfilat i lent.
Un blog...com la nocturna pàtria
d’uns llops sense silueta.
Cap bandera no oneja per cultura,
llevat del baf d’uns ulls sagrats.
En trencar la boira efímera,
la vida, amic, per tu s’escampa.
Ja plouen lletres i em somrius...
l’esperança ressuscita.
Josep Lluís Abad i Bueno
L'escriptor, aqueix llop solitari i despullat en la boira, però capaç de detectar l'estima en la distància...
Imprimir
8 comentaris:
Un blog és...la possibilitat de conèixer gent que escriu tan bé com tu!Una abraçada!
No hi ha per a tant, dona d'aire...! L'únic que passa és que si et poses a la feina aquesta ix endavant.
Senzillament això. I que em mires amb bons ulls.
Açò darrer, ho és tot.
Sí, és la possibilitat de conéixer i llegir gent meravellosa que et conforta i et dona ales a seguir en els somnis de veritats, de móns gairebé perfectes, de relacions sense interessos, ningú et compra per anar a cals amics amb cap sopar per a golafres, ets a casa teva en cadascun d'ells...
Es nota que tinc unes amigues que valen el que pesen en les paraules més meravelloses que hom pot imaginar. Perquè jo, em sent estimat i valorat per totes vosaltres i aquesta experiència es retroalimenta i fa que, de nou, tornes a escriure per als ulls màgics de l'altra banda del mirall.
Besos i abraçades per a tots els qui volen ser, per moments, Alícia.
M'ha agradat aquest poema, vinc de cas a la Zel que ens ha recomanat aquest blog.
T'informo que avui he inclòs un enllaç a aquest post a la meva secció de Blogs degustació.
Molt amable per la teua banda; estic impressionat per tota l'activitat blocaire que desenvolupes. Com t'ho fas? Crec que existeix la màgia del treball ben fet... Això serà, és clar!
El Jesús Mª Tibau m'hi ha portat. A més a més de la riquesa expressiva (i posaria la mà al foc que també sentida, sentir i expressar és soluble una cosa en l'altra; si no ho és, llavors és mentida) em criden l'atenció de manera molt agradable molts versos de la poesia (tots?). El vers dels editors: em passa moltes vegades pel cap... "quina llibertat aquesta de poder dir sense les martingales publicitàries, promocions i tot l'establert d'altra manera. Quina bona alternativa aquesta de poder dir sense censura econòmica de cap mena"
"El blog és... la carn en vol" Bellíssim i és que, a més a més, és això i així.
"... la lletra que basteix la vida"!!! En època de tanta imatge que si la deixem sense paraula capa el sentit profund de dir, tota una reivindicació a la que m'hi adhereixo de manera incondicional!!
Un plaer. (no és poesia que es pugui plantar en una sola llegida)
Publica un comentari a l'entrada