dimarts, 17 de març del 2009

Amor equívoc.


No em comprens, no...
Aquest llenguatge no el comprens,
ni els gestos que voregen l'abisme
per tota aquesta soledat acompanyada.
M'has batejat de solitari,
melangiós, i tots els nexes que t'escric
són estèrils, car dibuixen
una esperança perduda.
Al parc dels meus desitjos
íntims s'ha secat l'amor;
ja no raja aquest
i el seu record evaporat
venç els nostres porus.
Dóna'm un senyal, si et plau...
Talla'm la sang quallada;
mostra'm la boira...
Liqua'm allò que fou somriure,
ara espart i sorra amarga.
No sobreviu la fe i els somnis
s'assemblen a sorolls metàl·lics,
rovellats, sobre una tòrrida carretera.
Per què no beus aquesta urgència,
la sed del llavis que reclamen
l'aigua, la mirada?
Tinc el cor aparedat...
i, a la bastida dels mots, acatarrada
plora, profundament, molt blava
la semàntica.

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia a Redsnap.


Imprimir

2 comentaris:

Anònim ha dit...

no havia entrat mai en este espai claudàtor...
m'ha agradat llegir-te.

este "amor equívoc" me recorda bastant al dramatisme d'alguns amors (natros ne diem, carinyosament, "gramatisme")... este sentiment de sentir-se incompresos, d'agreujar-ho tot, esta necessitat de "senyals" que quan arriben i no s'adiuen amb lo desig o amb la il·lusió, encara apreten més lo cor, però, després, quan lo cor s'atura i el podem acariciar, tot ho comprèn i ho accepta.

me fas intentar imaginar la semàntica plorant... però em costa massa entendre-la en singular.
me costa tantíssim pensar que existix "una" semàntica, o "la"... sempre m'estic perdent, príncep de les milotxes.

("milotxes"? no coneixia esta paraula, i ara m'ha agradat trobar en un diccionari els dos possibles significats que allí li han donat)

bon dia

Príncep de les milotxes ha dit...

La semàntica no és la personificació d'una dona... Potser tu, sí ho fas, amic/ga i per això et costa entendre-la en singular. Per a mi quan escrigué el poema m'esvaraven les paraules, se m'escapaven de les mans i del cor: amb elles serà o no possible fer retornar l'amor? Si t'han fet pensar, ja em done per ben pagat.
Una abraçada.