Trucada

Aquell matí, el despertador bategava melodies de carilló.

La dutxa, amb Badedas, rellotge solar al canell... i volà per agafar l'avió. Al pàrquing de l'aeroport el descapotable panteixava. Carrera front el sol, carrera al vent... les xicrandes liles enxiquint-se.

S'enlairà el desdejuni durant el trajecte; al cap de dues hores ja era a Aquitània olorant les seues pomes que, hores més tard, signaria en contracte com feia anualment. Calculava fredament balanços, guanys i hipotètiques pèrdues per a l'empresa.

Però el mòbil li cremava les mans projectant una blanca inseguretat.

Ella li deia:

- Et repetisc contínuament paraules blaves, però no creus que, quan plou, la meua veu és teua.

Ja no sé quins malabarismes vols que faça!

He soterrat llàgrimes al desert on habites.

He recollit pèsols i papallones per decorar-te la solitud dels ulls.

T'he implorat un costat a la foguera dels somnis. Però no m'escoltes.

Recordes quan vas perdre la mirada? Al mercat, vaig baratar mots i més mots per encomanar-la als colors. Mentrestant, en aquest llenç, embolicava els teus despullats i trists.

Si et plau, escolta d'una vegada el missatge. Tin-lo gravat a la pell!

Des de la llum d'aquest migdia, creu el que s'amaga en la distància del silenci...

T'assegure que, dintre meu, per tu se succeixen revolucions.

*** *** *** *** ***

Agrair la fotografia a Maika. Et recomane veure la seua màgia...

Perquè ens agrada, escolteu Dub in Ya mind del grup Afterlife.

Dedicat als meus alumnes... escrita mentre redactaven l'examen sobre Rousseau.


Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir