dimecres, 30 de setembre de 2009

Canviant el món, de Nacho Strach


Podríem llimar l'aspror d'alguns enunciats que no compartisc, però, a grosso modo, m'interessa el to general de la cançó; supose que alguna rima va forçada, com per exigències de la lletra o per no haver aprofundit més en l'elaboració, però llegiu, llegiu, o bé escolteu.
He recordat que al cotxe tenia el Cd En la brevedad de los días, de Nacho Strach... i arran de la darrera correspondència mantinguda amb l'amic i poeta Josep Porcar sobre la Revolta de la Poesia... us l'he penjada.

Cambiando El Mundo

Eh, Nacho, Nacho, qué pasa?,
sigues mirando ahí fuera no?,
si claro siempre, por qué?
Te gustaría cambiar esta realidad,
no sé darle algún sentido,
pues hazlo entonces tío,
tu eres el mago de la palabra,
el que hace de contar historias un arte,
por qué no cambias la realidad tío,
tu puedes cambiar el mundo, cambiar de rumbo, bien....

Vers 1: NACH SCRATCH

Que el toro estoque al matador,
que el preso encierre al guardián,
que el sultán deje su trono al patán,
que quede tuerto el don Juan,
que arda el hielo y que el fuego calme la sed,
que sólo vea el cielo y que en el juego se pueda perder,
que la única red que exista sea la del trapecista,
que sonría el pesimista, que exploten los terroristas,
que hable el mudo y que todos los charlatanes
tengan en la boca un nudo, que todo se vuelva crudo,
que el vagabundo visite el banco del parque
y que el banquero duerma en el banco del parque,
que solo sean de cerveza los tanques,
que el pez pesque al pescador,
que el tigre dome al domador,
que se guiñen los ojos y no para apuntar mejor,
que el emigrante maltrate al policía,
que de noche salga el sol y que de día
queden las calles vacías, que se rompan las cruces
y se abran las jaulas, que se eduque en la calle
y se cierren las aulas, que las pistolas y rifles
sólo disparen agua, que no exista la palabra guerrilla
en Nicaragua, que solo se diseñen modas y no drogas,
que María y que Juana puedan celebrar sus bodas,
que mañana sea ayer y que el tiempo se pare,
que en las montañas se nade y se camine en los mares,
que mueran los vividores que vivan los moribundos, de la N hasta la S

Chorus:
cambiando el mundo de la N hasta la S,
cambiando el mundo desde el cero al infinito,
cambiando el mundo desde mi mente a tu mente, cambiando el mundo(repeat)

Vers 2:
Que, que la televisión se prohiba
y el hachís se legalice,
que no pueda arrepentirme
de aquellas cosas que hice,
que el sur sea el norte y que el norte sea el sur,
que el cielo se transforme en gris
que la tierra se vuelva azul,
que se llore en los partos y se sonría
en los funerales, que la vida entre hormigón
y cristales no esté tan llena de males,
que los ricos y famosos sean pobres desesperados,
que crezcan los prados, que derrumben los helados,
que sólo venga al mundo aquel que quiera venir,
que yo pueda salir de este cuerpo en el que
me tocó vivir, que Africa sea tierra mágica
y no trágica, que rompan las esvásticas,
que lo diferente no provoque miedo,
que se digan mas te quieros que el amor gane al dinero,
que los niños recuerden y que jueguen los ancianos,
que los villanos sean héroes que los héroes sean villanos,
que no suenen sirenas, que no se escuchen penas,
que deje de fluir el rencor por nuestras venas,
que el negro sea blanco y que el macho sea gay,
que el indegente se convierta en el sultán de Brunei,
que aquel que pida una mano no reciba puños,
que se borren mis heridas, cicatrices y rasguños,
que Satán sea piadoso y que Cristo sea inmundo, desde el cero al infinito....

Chorus

(Nach Scratch) Escucha bien
la gente más viva y más sabia
es a la gente que menos tomamos
en cuenta, yo seguiré con mis
pies pegados al suelo aunque
siempre mirando al cielo,
intentando cambiar el mundo
con mis versos, con grandes
versos cargados de hip-hop hasta los huesos...

Chorus

Agrair la fotografia a mil.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

9 comentaris:

zel ha dit...

Algunes sí, algunes a mitges... el tinc tan a prop, el meu fill el posa a totes hores...

Príncep de les milotxes ha dit...

Estic d'acord...Et donaria la mà i quasi segur que coincidiríem, amiga meua.

Marta ha dit...

Diu coses que estan bé, però en d'altres no és que vulgui canviar el món, simplement el vol girar al revés, però continuaria tot igual. Jo quan parlo que vull canviar el món parlo d'acabar amb les injustícies no de venjança. A mi em plauria més que ningú passes necessitat que no pas que el que ara és ric es convertís en pobre, sinó que el pobre tingués en tots els aspectes les mateixes oportunitats que els rics.

Príncep de les milotxes ha dit...

No cal dir res més, Marta; la venjança mai de la vida ha estat bona consellera...

Carmen ha dit...

Bé, príncep, si em permet dir una cosa més.

La meua opinió es prou semblant a la de Marta, i a més a més estic un poc cansada d' alguns missatges contra el super sistema que pontifiquen la culpabilitat perquè afortunadament -estic quasi segura- tots els que blogguetgem asiduament- ara les dues dinarem.

Promoure el sentiment de culpabilitat únicamente -com fan alguns oportunistes- crea immovilisme i és contraproducent per a fer-se càrrec de les insjustícies.

Així que...Menja, riu, lluita amb la paraula i l'escepticisme de que un altre món és possible no t'engoliràaaa!!

No sé si m'explique...?

Príncep de les milotxes ha dit...

Com un llibre obert..., però el per què d'haver penjat aquesta peça, és pel to i ritme, perquè pot rentar- nos, ni que siga una mica, neurones, la inèrcia que provoca l'apatia latent.
Una abraçada.

Carmen ha dit...

Totalment d'acord. Hi ha què saber llegir també entre línies.

Surt dels comentaris doblement reconfortada, quan fa 5 min que acabe de dinar.

Bona vesprada!

Fins un altra.

Anònim ha dit...

A que no entens res del món en que vivím ?
benvingut al Club y records a la Jana de part de loompa.
Filosofia de vida: cuan fem un soparet ?

Príncep de les milotxes ha dit...

Supose, amic meu que aquest diumenge dinem junts... O per atzar quedem a sopar dissabte per passar comptes?
Volia anar a ta casa, però he hagut de fer sopars, preparar coses i se m'ha passat: em perdonaràs?
Enyore els "Amparito", snif, snif!