dilluns, 21 de setembre de 2009

Estudiar l'enemic


Josema diu que tothom té enemics, que la literatura no val per a res.
Professor d'història, Josema fa broma.
Josema parla per parlar, per encendre'm la llum; i, potser no fem literatura, però la matèria prima d'aquests passatemps són els gargots foscos que esdevindran sons en dibuixar-los, ni que siga al cervell.

Josema, el meu company de pensament.

Ell diposita una bossa de tela sobre la taula senzilla; remena el contingut i inicia, amb les paraules, un lleu discurs: el seu cap, ple d'escacs amb cavalls que galopen, ratifica:

- Jo he dit que tu tens enemics; no que tothom en té.

- Jo no en tinc, li dic.

- Això és impossible.

- A més no els conec; i, si els ignorem, són una realitat inexistent, siguen imaginaris o de fet. Emocions com la ira, la tristesa o l'enveja no arrelen si no vols. I me n'adone, a poc a poc, de les males vibracions: foraden ments. Així doncs, intente la hiperventilació compacta sense esdevenir un Gruyère.

- Ja veus quina prosa més barata!

- Ai amic, la quotidiana que, de tan verdadera, pessiga el viure fins que el mata!

L'amistat o la seua mancança i la literatura no poden desenvolupar-se a través d'un fet viscut, d'un assaig d'escriptura.

Si t'hi fixes, no són partides lògico-emotives d'una sola jugada.

-Josema, en una, escac i mat.

Ja veus com del no-res podem combinar paraules per despertar la literatura?

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

3 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

"Emocions com la ira, la tristesa o l'enveja no arrelen si no vols."

Puc adoptar la frase?

Príncep de les milotxes ha dit...

De la prestatgeria del meu cor pots emprar qualsevol de les meues milotxes; al capdavall, elles no són meues, són lliures, fetes per a volar...

Una abraçada i que el vol et siga plaent.

Mati ha dit...

Vaja que graciós.
I és cert, del no-res podem combinar paraules per despertar la literatura.
Aviam si Josema canvia un poc d'opinió doncs.

Una abraçada!