dilluns, 21 de setembre de 2009

Cartes a La dona de la lluna nova, IV


Camines sota els meus arcs imaginaris de roses encisant-te els peus la primavera. I els llocs per on passes agraeixen la teua ombra tèbia. Però com els ulls que tens no poden veure tot "aquest jardí tancat" obert a la mar, te'l pinte amb paraules que rodolen fins la teua boca...

I ara que llegeixes, perd-te en aquest paisatge de flors, somni despert del meu cap.

Dona, atura’t!, aquest espai tatuat de lletres tan íntimes és buit sense tu. Serà un moment molt curt, el necessari per pintar-me als llavis un dibuix: el teu encant.

Camines sota els meus arcs imaginaris de roses donant-me la mà.

Agrair la fotografia a Sunny Marry.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir