Josema diu que tothom té enemics, que la literatura no val per a res. Professor d'història, Josema fa broma.
Josema parla per parlar, per encendre'm la llum; i, potser no fem literatura, però la matèria prima d'aquests passatemps són els gargots foscos que esdevindran sons en dibuixar-los, ni que siga al cervell.
Josema, el meu company de pensament.
Ell diposita una bossa de tela sobre la taula senzilla; remena el contingut i inicia, amb les paraules, un lleu discurs: el seu cap, ple d'escacs amb cavalls que galopen, ratifica:
- Jo he dit que tu tens enemics; no que tothom en té.
- Jo no en tinc, li dic.
- Això és impossible.
- A més no els conec; i, si els ignorem, són una realitat inexistent, siguen imaginaris o de fet. Emocions com la ira, la tristesa o l'enveja no arrelen si no vols. I me n'adone, a poc a poc, de les males vibracions: foraden ments. Així doncs, intente la hiperventilació compacta sense esdevenir un Gruyère.
- Ja veus quina prosa més barata!
- Ai amic, la quotidiana que, de tan verdadera, pessiga el viure fins que el mata!
L'amistat o la seua mancança i la literatura no poden desenvolupar-se a través d'un fet viscut, d'un assaig d'escriptura.
Si t'hi fixes, no són partides lògico-emotives d'una sola jugada.
-Josema, en una, escac i mat.
Ja veus com del no-res podem combinar paraules per despertar la literatura?
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
3 comentaris:
"Emocions com la ira, la tristesa o l'enveja no arrelen si no vols."
Puc adoptar la frase?
De la prestatgeria del meu cor pots emprar qualsevol de les meues milotxes; al capdavall, elles no són meues, són lliures, fetes per a volar...
Una abraçada i que el vol et siga plaent.
Vaja que graciós.
I és cert, del no-res podem combinar paraules per despertar la literatura.
Aviam si Josema canvia un poc d'opinió doncs.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada