Una porta verda ampolla, tancada.
Ella se n'ha anat obrint, a poc a poc.
En la penombra de la cambra un llum cònic projectava un feix triangular de claredat sobre una columna.
Un grapat de papers sostinguts sobre el tall.
A terra, lletres soltes, dispersades, amb relleus perfectes, dolços, subtils.
Roma, rOma, roMa, romA; aquestes combinacions, caigudes a l'atzar: estructura i capital.
He agafat els fulls, tots blancs, de puríssima neu deshabitada.
Buits, els he llegit per comprendre, al capdavall, entre Literatura interior i Literatura de mercat.
Tot té un per què en la República de les Lletres.
Hi ha una raó d'ésser en cada mot dit.
També el silenci, aquest cor, teus...
A Olga Xirinacs, per les tres paraules regalades.
Agrair la fotografia a Adam Blicharski.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
3 comentaris:
Aquesta és bona, bona. Posa-me'n d'interior, però no li digues llibre d'atura (seu!, jau!, vine cap aquí!, jau!, a la dreta!, a la dreta!, jau!, jau!, jau t'he dit!!!). Premi! Premi! Té tants noms per dir que millor és destil·lar-los sense nomenar-la, o guardar silenci.
En un vers hi he trobat una olor de Gabriel Ferrater que m'ha fet feliç. Com el verd poma de la fotografia.
" Hi ha una raó d'esser en cada mot dit..."...si açò ho cogitarem be avans de trencar el silenci...!
Gràcies per recordarmeu, germanet...
Publica un comentari a l'entrada