CoNSTATACIó DEL DoLoR.
El dOlOr, al primer mÓn, és un gOs
fOsc, tan negre que els dOctOrs nO l'entenen
-acOstumats a les rOdOnes lletres-
miratges d'un OrdinadOr.
Un sOl
que nO demana pa, l'Oblit del viure
On plana, astrOnÒmica, la tristesa,
sense nOms, ni paisatges, lluny de flOrs.
Un jOc que, lentament, Orbita al cel
de l'únic hOritzÓ inajOrnable,
cOncèntricament perfecte: la mOrt.
Agrair la fotografia a Felixfactory.
1 comentari:
Constate la sOlemne veritat que pOuen els teus ulls albirant les Òrfenes acaballes d'un somni fOsc d'agulles i pOls. DescObrisc el batec dels teus mOts humits de preguntes, la serenitat del descOnsOl asseguda al brancal d'un pOema. I et recOnec, amic, dbuixant cOixins a la intimitat més lliure, a la mOrt que navega el cervell d'esta tardOr.
Publica un comentari a l'entrada