Aquesta tristesa despullada, al Sant Jordi 2009.

Amics, amigues, després d'aquest passeig de cinc mesos per totes les llibreries i cases de cultura d'arreu dels països catalans, després d'aquest afer de promoure i presentar la darrera novel·la meua Aquesta tristesa despullada en llibreries, ciutats, pobles i fires del llibre, he de comunicar-vos que em sent exhausta, estèril, quasi com si la mort m'hagués succionat la capacitat creativa.

Impotent fins i tot per escriure quatre ratlles en aquest blog, he de comunicar-vos que la vida de l'escriptora és força dura: somriures, encaixades de mà, més somriures, gesticulació positiva, de nou més somriures, una bondat físicament reblada a la cara - la meua crema Age energizer La mer, 1000€ que val el flascó de 100ml. -, entrevistes a les televisions, emissores de ràdio... i, tot açò, al capdavall, per fer arribar-hi aquest producte de mercat a, quantes més butxaques soltes, millor.

Personalment estic disposada, ara, a pagar aquest preu (tot siga per falcar-me el nom, la fama venidora) malgrat que el dia de demà el sol s'apague i devore fins al darrer milímetre de cel·lulosa amb tinta escrita per qualsevol humà.

Què hem de fer! Jo estic contenta del que he fet i escrit; a sobre, una bona editorial d'aquestes que tenen volada s'ha interessat pel producte gràcies a les recomanacions d'uns membres del jurat; he de dir-vos amb sinceritat que m'ho he currat de debó, però faltava el segment final de col·locar en un rànquing alt les vendes de l'obra: Aquesta tristesa despullada.

He tingut sort, fins i tot, en la tria del títol, ja que em fou suggerit pels tècnics de la mateixa editorial; aquestes persones, saben el que es duen entre mans: un enunciat curt de paraules, un paper amb textura setinada i una bona fotografia suposen un 38 % de les vendes assegurades. Però el que més il·lusió m'ha fet ha estat que mon pare veja una altra obra meua publicada; pobrissó!, no mai cregué en mi i, ara, se les empassa -per més grans que me les haja dites- amb una dolcesa digna d'un estratega espartà.

Aquesta tristesa despullada o l'acceptació de l'efímer, la vida com un joc de tómbola, el perquè d'haver tingut l'espós, els fills, els amics que has tingut... aquesta xarxa complexa d'emocions que es vessen als temps viscuts, el joc de daus de totes les renúncies assumides, el tel de ceba que separa, en la quotidianitat, la vida bella que ens atansa a una millor mort.

Us encoratge per llegir-lo: a hores d'ara, m'han comunicat que de la primera tirada de 1500 exemplars s'han venut ja 993... Podeu trobar-lo ací.

El rellotge em somriu.

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia a Libera Strega.

Imprimir