Fins al día d'avui no he dubtat ni per un moment de l'existència dels/les autors/ores en els distints àmbits artístics...Hi ha algun a prop? Contacteu amb mi, si us plau; de vegades em sembla tractar amb fantasmes.
I sembla que aquests autors/ores són propietaris de debó -no de broma- d'allò que pensen, fan i diuen i somien i també, de tot allò que, escrit en roca magmàtica, crearan en un futur...
La veritat siga dita, estic astorat només de pensar con emmagatzarem tant d'enginy i creació. Les persones humanes emprem i hem emprat una ingent quantitat racional i legal d'energia per justificar allò que s'anomena drets d'autor. Faltaria més... Com no vaig a gaudir dels guanys (diners, fama, relacions, al capdavall, pols...) generats pel meu propi esforç?
I ací és on perd l'oremus, ací és on han de venir a rescatar-me tots els qui generosos, amables i sabuts coneixen objectivament "l'intríngulis" de la qüestió tractada.
Sembla que tot aquest bagatge conforma el que anomenem Cultura (dominant, explícita, pública, publicada)... I un dels objectius de la Cultura és formar, informar i deformar el món. Com l'ecologia, que no és una ciència que estudia l'equilibri dels ecosistemes... No hem de partir d'una concepció equilibrista, ni equilibrada dels éssers vius. L'ecologia és una ciència descriptiva, no valorativa de la vida; encara que els ecòlegs tenen dret a valorar. Supose que amb la Cultura ha de passar el mateix, almenys això crec jo.
Afirmem doncs, que existeix la Cultura com tot un recull de manifestacions dels éssers humans que implementen una cosmovisió de la nostra existència.
Sembla que pot sorgir un petit problema arribats a aquest punt: Existeix una compatibilitat entre "formar, informar, deformar" i respectar els drets d'autor? No és una qüestió estúpida i sembla que, al forn actual de la societat, existeix un debat que pot regir la direcció en un futur no molt llunyà.
Alguns pensen que sí, és clar, amb les pèles per davant, ja que no vivim d'aire... Podríem danyar l'esperit creatiu si no remuneràrem el treball i l'esforç d'aquests mags i magues. [un kit-kat: l'altre dia en un supermercat gran vaig veure una novel·la que estan promovent-la molt pels mitjans adequats i canals legals, al costat dels mòbils i quasi de l'estant del peix; mira, vaig pensar, açò li agradaria a l'autor, una mena de "nourritures terrestres"].
D'altres pensen que podríem compartir tots aquest resultats sempre que no generem negoci personal, sempre que adrecem i fem explícita l'autoria de tan excelsa creació. Això és de ser ben nascuts: mobilitat, transvasament i accès de la saviesa, sense ànim de lucre.
Anècdotes: en un centre d'ensenyament públic, uns alumnes representen una obra de teatre de la Grècia clàssica i per acabar hi ha una cançó de Llach, Viatge a Ítaca... Apareix un senyor dient que havien de pagar a la SGAE 70 Euros per emetre aquesta peça, (no de cacera)... Segons m'han dit, no ho van fer... i supose que Llach no s'haurà arruïnat; potser si hagués concorregut a l'acte, fins i tot li hauria fet gràcia i hauria aplaudit... A nivell de Conselleria d'Educació aquesta representació es va fer en diversos centres educatius i en aquest cas sí que pagaren els drets d'autor...
El problema continua sobre la taula... Cal pagar drets d'autor quan amb l'ús de tot aquest saber i informació cultural no s'obté cap "guany mercantil privat, lucratiu" i sí un regal d'accés a la Cultura -patrimoni de la Humanitat-?
Recordem que, per exemple els bloguers emprem música, imatges "propietat" dels seus respectius autors/ores...
Hem de passar per caixa="SGAE" si no hi ha un ús pecuniari particular, si no hi ha una ocultació explícita de l'autoria dels textos, imatges, músiques, alhora que promovem la coneixença i gaudi, a d'altres persones, de tot aquest treball ben fet?
La definició a la viquipèdia de la SGAE és "una entitat espanyola de gestió col·lectiva dedicada a la defensa dels drets d'autor dels seus socis; tota classe d'artistes i empresaris del negoci de la cultura. Segons els seus estatuts, és una organització sense ànim de lucre que gestiona el cobrament i la distribució dels drets d'autor dels autors i alhora vetlla pels interessos dels editors."
Sembla que la discussió és actual. On finalitzen els drets legals i s'enceten els drets morals dels individus, també els d'aquells que no poden accedir a la tan comentada "societat de la informació"?
Continuarem amb estacions i trens de Primera, segona, tercera d'acord amb les butxaques dels consumidors...? Són aquests els millors assoliments de la tan nostrada democràcia?
Probablement estic tornant-me una mica boig o volen fer-me sentir un boig: no crec que ho aconseguisquen o aconseguisca ningú. Ja decidiré jo sobre la meua bogeria, que em deixen fer...
Com que patisc d'hipermetropia, astigmatisme i miopia demane col·laboració perquè m'ajuden a "ben mirar" aquest viure que m'envolta; no em crucifiqueu per aquestes reflexions, però si us plau, traguem-nos tots les màscares, siguem cristal·lins, com l'aigua encara pura, signem amb noms i cognoms.
En el pòquer de la vida tampoc no valen les trampes; però, allunyem-nos de la pulcra i santificada mesquinesa...
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
6 comentaris:
La SGAE representa la burgesia musical apoltronada que vol perpetuar el seu estatus d'estrelles del rock (lo d'estrelles és un dir) vivint del cuento ad aeternum. Només cal veure els casos en els que han sol.licitat el seu impost contrarevolucionari (tu n'expliques un, n'hi ha a dotzenes) dins del seu radi d'acció territorial. En una obra de beneficiència pública on es posen en escena obres populars, no tenen cap problema en demanar diners per la seva societat privada i repartir-sel's. Una societat privada cobrant del poble pel sol fet de representar obres populars!!! Això ens hauria de fer moure.
Cal deixar clar que cada cop que comprem un CD, ordinador, disc dur, reproductor mp3, etc ja estem pagant aquest impost burgès, perquè donen per suposat que utilitzarem aquests artefactes terroristes per a "piratejar" les obres dels autors indefensos... indefensos davant les discogràfiques que els expremen com a bestiar (per exemple, cercar cas Kiko veneno...) per tant, els actes que segons ells són "pirates" ja estan redimits a priori. A més, en contra del que han escampat, descarregar obres per internet NO ÉS IL.LEGAL. Al contrari, és una manera de difondre la cultura com no n'hi ha. I d'omplir concerts.
Total, que mentre les discogràfiques s'engreixen amb les estafes mediàtiques que creen (estrelles de laboratori), aquestes apareixen en públic plorant perquè internet (el mitjà de difusió que els ha fet créixer) és el seu enemic i està acabant amb els seus explotadors... "patètic" és una paraula que no ens serveix pel cas.
Fa molts anys que no compro cap CD en el que apareguin les sigles de la SGAE, per simple questió d'honor personal, en el sentit de que sóc una persona i no m'agrada que em robin ni que m'estafin. Estafadors és poc, lladres s'acosta més però també es queda curt.
Els que surten a manifestar-se contra els fans que han descarregat les seves cançons (que són precisament els que van als seus concerts i els dónen de menjar!!!) potser farien bé d'independitzar-se i deixar de ser carn d'explotadors. I, de tant en tant, deixar el Marca i llegir-se un llibre.
Ara, si es fan servir imatges, textos, videos o el que sigui, sempre es té de citar l'autoria i enllaçar amb la font. Així, es difon al màxim allò que més ens agrada, i les persones que creen es veuen recompensades indirectament, sense passar per societats exprimidores anònimes.
La gent de la SGAE esatn desfassats molt més que jo, que tinc 52 anys. No volen entendre que el món ha canviat. Els veritablement intel·ligents posen la seva obra a l'abast dels altres, per Internet, i ofereixen la possiblitat de comprar, tant música com llibres- dos exemples.Perquè si l'obra és bona, sempre hi ha algú a qui interessa comprar-la. Trobo ridícul que vulguin tallar l'accés a Internet a algú perquè es descarregui un determinat fitxer. Ai, pobrets, que se'ls acaba la bicoca!!!
No em descarrego música i suposo que pago el dret corresponent quan en compro, que ben car és tot, i no diguem les partitures.
Però ahir, endreçant els prestatges de les meves obres literàries (les pròpies) puc dir que encara "dec" diners a alguna editorial per premis editorials que no es van vendre prou i anaven a càrrec de drets d'autor. I que a partir de l'últim terç de la meva vida literària, pago un fort peatge, perquè l'editor m'edita sense pagar-me (només una obra recent); l'única traducció d'obra per adults me l'he pagada jo ben cara i, no cal dir-ho, m'he de comprar folis, tinta d'impressora i els honoraris dels tècnics, perquè l'ordinador no vull dir que sigui tan vell com jo, però déu n'hi doret. I cd's, i port USB, i disc dur extern, i...
Recordo haver llegit en la biografia de Schubert que un amic seu li pagava el paper pautat. I a Leipzig hi ha una estàtua de Bach, en bronze, davant de l'església de St. Tomàs, on ell ensenyava i tocava. Porta els folres de les butxaques per fora, per significar la pobresa.
¿Veus, Príncep? Ja coneixes alguns autors i les seves peripècies econòmiques.
Esse oportet ut vivas, non vivere ut edas.
A veure, un dia, no fa massa temps, vaig intentar posar com a música de fons d'un vídeo realitzat amb fotografies fetes per mi, per pujar-lo a youtube, un tema musical que NO m'havia baixat d'internet sinó que el vaig agafar directament d'un CD que PRÈVIAMENT M'HAVIA COMPRAT. I, evidentment, era un vídeo diguem-ne familiar, no per comercialitzar-lo, això saltava a la vista. Youtube em va acceptar el vídeo però va silenciar la música pels drets d'autor... Em van venir ganes de retornar el CD a la tenda i reclamar que em retornaren els diners.
Tu també en tindràs de drets, autor.
Publica un comentari a l'entrada