Era petit, massa jove encara, el cor de porcellana roja i la ment blanca...De nit oïa els gemecs dels filferros i la seua obscuritat el submergia sota les mantes filades, potser, a Ontinyent i el calor de la mare. A l'alba udolaven els gossos del patis i els galls semblaven despertar tots els engranatges de la fàbrica del poble.
Sense conéixer-la, però, ja bategava pels atzucacs de les seues cèl·lules. En aquell quadern on, sobre el blau, suraven aquelles taules de multiplicar, escrigué:
- Saps amor, avui ballen, les tiges de totes les flors, incandescències per tu...
Josep Lluís Abad i Bueno
Agradecer la fotografia a Marisa Gabín.
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada