Una opinió, potser, massa personal.

Fa temps que no estudie més que allò que m'agrada i us podria dir que, de poesia, en sóc lector impenitent. I m'agrada compartir opinions de tota mena. És la forma com creix l'ombra del meu esquelet. A les darreres obres publicades al mercat, veig gravat als llibres quantitats industrials de cites i testaments tot memorant lletraferits passats i sincers. Als meus llibres dissolts no mai m'ha agradat abusar d'aquests encàrrecs. Sempre he pensat que una obra se sosté per ella sola o es desfà com l'arena... ja sabeu que habite el desert. Encara que hi pense que potser és una mostra d'agraïment a les arrels d'on cada autor sorgeix, per la qual cosa emana el seu particular univers.

Què en penseu?

S'admeten suggeriments, la opinió enraonada i sincera. També l'enrabiada; al capdavall, entre tots fem la paret.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir