La dissolució del jo (2).

Aquestes són les dades:

9 * 144 * * * 2794.

9 mesos d'Espai Claudàtor, 144 entrades i 2794 mossos, alguns de magrana borda.

I què has, hem o heu guanyat?

Per atzar has dibuixat l'almoina de la bellesa?
Has atordit la revenja o rebaixat la supèrbia que t'emmiralla?
Has dissolt el teu jo ara que fa moda aquesta poètica?

Fixa't en el camí de les formigues. Elles creuen la vida fent front als vents més salvatges; repleguen deixalles, pètals, olis o llavors i les organitzen. I et creus artista perquè, de forma literària, te n'aprofites.

No amic meu, no: aquest no és el camí. El camí ets tu mateix, amb el sol als ulls i la llum blanca d'un full que et convida.

No et cregues millor pel que lliges o escrius, ni tampoc sideral per allò que farfalleges.

La cobejança és l'únic àcid que desfà el jo i, aquest, no és una invenció ni de la petroquímica, ni de cap moralitat passada. El jo no és un acte de fe, ni una feble paraula blanca. El jo és una carn, ma carn o la teua que en són part del sol i la pols de la vida.

I em sé lliure, i lògic, i esperançat, i ocupat per quefers, i lligat pels sentiments a l'altre cos desconegut que ets tu lector/a, bocí d'una llavor que d'amagat palpita. I la paraula o la veu no m'enganya, ni és fal·làcia perquè no és vehicle solament per dir, ans al contrari, ella l'empre per sentir, perquè em reifica i realitza, milotxa acaronada per l'aire.

No sóc cap fingidor, ni higienista literat, ni masturbador de l'espill; sóc, posem per cas, la pedra que solitària espera rebre el cos d'Ahmed Ibrahim Samuni i els seus germans per prendre el sol que se'ls nega; al granit d'aquest blog rellisca la paraula que exigeix l'Esperança. Ara i avui, trie i escull ser humil pedra trampolí que clama l'oportunitat -ni falsa, ni fonèticament buida- perquè cap corb els devore les entranyes i puguen llançar-se, interpretar, altrament, els colors...

Que la vida pot conjugar-se, també, en futurs!

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia "al gran artista y mago de los colores" Manuel h.

Imprimir