dimarts, 31 de març del 2009

Aniversari del blog feliç.



Sí, senyores i senyors... com tants d'altres, avui celebrem el nostre primer aniversari feliç; ja fa un any que Maria Teresa Cases, companya i professora de llatí em donà la primera i definitiva lliçó de tot allò que havia de fer un noiet com jo per tal d'obrir una finestreta virtual. Acostar-me a ella fou tot un regal; no hi havia cap dubte que se'm resistís... Des de la primera farineta, fins al menjar més sòlid m'ensenyà textures, travesses i trucs. L'he duta sobre els núvols de la meua petita memòria, com qui s'estima una rosa silenciosa al jardí... I aquest ha estat el seu fruit.

I tot açò tenia un per què. Amb els escriptors Nel·lo Navarro i Josep Tur vam pensar desenvolupar un espai per fer present les nostres dèries.

Pujàrem a Aín, un poblet de la Serra d'Espadà i esmorzàrem el projecte; jo mateix vaig encarregar-me de la part tècnica per fer-ho plausible. I ràpidament aparegué el primer article. I després, vingué un altre i més, i més. Això era una bogeria! Era una possibilitat lliure, humil de presentar la nostra illa, les cabòries que, en sang profunda, bategaven.

Aquesta sensació d'isolament s'esborrava a poc a poc...Començà Nel·lo i la seua col·lecció de pixavins, però les seues ocupacions i l'estiu el feren acomiadar-se fins un altre moment; ell ja sap que la porta és oberta per quan vullga emprendre novament el treball. De Pepe Tur, company, professor i poeta viu una vida massa atabalada, però la seua espurna emet vibracions en l'obscuritat. Sempre a l'aguait, espere també que li arribe el seu temps... tot s'esdevindrà.
Mentrestant, vaig fent i desfent el cabdell de les lletres i la vida tal com sé i, bonament, puc. M'acompanyen el treball i la sort .

Però més que tot açò, sou vosaltres els lectors i lectores, amics i, també, desconeguts, tots aquells qui us perdeu en teranyina dolça de comentaris qui doneu una certa esperança al blog; podeu clicar el comptador de Sitemeter de la pàgina: 4260 visites en un any. Amb senzillesa, he de dir-vos que, reals, seran com unes 2500 visites; he calculat 7 visites autèntiques de mitja al dia i 401 comentaris (els he sumat a pèl). Li vaig dir a novesflors que d'ací a vuit anys -ens falten 7- tornaríem a parlar. El camí és llarg i l'edifici d'aquesta vida literària és tot un repte.

Que les paraules no siguen vanes, que no desmeresquen! Hom pot arribar a sorprendre's d'allò que, llunes arrere, escrigué... Em trobe, mentre espere els altres dos amics, amb una il·lusió que no entén de modes, ni mercats.

Gràcies a tots vosaltres, amics de la penombra i la llum.

No serà per no haver-ho intentat.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

8 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Moltes feliciats! I que duri molts anys més!!

novesflors ha dit...

LES MEUES FELICITACIONS. EL TEU BLOG SE'NS HA FET IMPTRESCINDIBLE.

Príncep de les milotxes ha dit...

Moltes gràcies novesflors; ens queden 7 solament; ho hem de veure en positiu: què en direm en tots aquests anys que tenim per davant?

Salvador moltes gràcies; ma mare diu que m'has de dir la data exacta quan s'emetrà el programa del mikimoto (calzada) que et va visitar; quan ho sàpigues fes-m'ho arribar a l'adreça que hi ha sota el meu perfil...
Una abraçada i que no et ploga molt a Leicester.

Unknown ha dit...

Felicitats amic (és estrany aquest món virtual: sents com a "amics" persones rere pantalles a qui mai no has vist i que, tanmateix, sents properes).

Per nosaltres els de Riell Bulevard ets una fita important: el primer comentari que vam rebre d'algú que no era de la colla que escrivim va ser teu. A partir d'aquí vam descobrir-te. I no ens deixem de llegir.

Finestres que s'obren a nous móns.

Que duri 7 anys, o més, Príncep de les milotxes (sempre m'ha agradat aquest nick)!)

Una abraçada.

miquel ha dit...

Endavant Josep Lluís, que això acaba de començar!

Olga ha dit...

No calen editors quan hi ha amics.

Anònim ha dit...

Felicitacions i gràcies, amic, per un any de paraules i música, per la poesia que batega en la teua sang, pels somnis compartits i per la vida raonada...

Marisol González Felip

Príncep de les milotxes ha dit...

Novament gràcies als meus amics i lectors Lali, Olga i Marisol. El silenci de les meues hores parla pels vostres llavis...