Comiat.

II

Ara
que s'han esfumat
les paraules i l'andana
s'abraça al meu cos
perquè, tu, no hi ets,
voldria en els núvols
d'aquest pentagrama
pintar-te un bes blau.

Després
enganxar-lo al vagó
del capvespre.

I més tard,
quan el tren de la nit
arrape nous llocs
i camins,
recobrar al punt
l'esvaïda membrança
d'aquesta intimitat.

Per a tu
del viatge que sóc
el dibuix:
Foscor,
llum
i rails.

Josep Lluís Abad i Bueno

Del meu poemari, Núvols i draps (1992), escrit sobre l'any 1990.

Agrair la fotografia a nightnoise.

Imprimir