La meua amiga de l'ànima i poeta Marisol González Felip m'ha contestat amb la seua saviesa i bellesa per confirmar aquest entusiasme que tan sols pot generar l'autèntica literatura, aquella que naix del cor i ens fa autèntiques persones.Us deixe ací el bellíssim poema en octosíl·labs, perquè fruïu del seu mestratge.
Al Príncep de les Milotxes “Per aquest entusiasme de sentir-nos u”
Amic de mots, germà de llunes:
t’escric capbussada en el juny
i en la mar de llum que és brisa.
L’heura ja no em fereix la sang
ni els geranis de la infància.
Aquells amors d’arbres obscurs
ja no encenen la nit de llamps.
T’ho conte a la fresca del cor,
mentres beus somnis al barral
de l’estiu i floreixen versos
i vaixells en les teues celles.
El rebost opac de l’oblit
poua miratges d’herba i sal,
empremtes dactilars d’un temps,
itineraris que cercaven
la dolçor de les oronetes.
Res no és passat ni futur
en la calcomania insomne
amb què m’ofrenes els estels.
A mitjan capvespre, la música
em retalla núvols d’oxigen
en el paladar de l’ànima.
I t’evoque sense finestra,
artesà del foc i la pluja,
traductor de boires i sols,
com un bon grapat d’esperança
t’evoque, amic complet i màgic,
i evoque les teues llunes
que són mots de carn i absència.
Un cucut d’arena rescata
la bellesa trista d’un vals,
ara que Déu tiny de taronja
les hores i resa amb Sibelius.
Com dir-te que et reconec home
entre les ombres i les síl.labes
d’aquest paratge que és poema
i en tu perviu per a nàixer!
Home entre els hòmens, només home,
fill de la paraula, manyà
de primaveres i de sons,
milotxa senzilla d’amor.
Marisol González Felip
Agrair la fotografia a Mello Art.
Imprimir
1 comentari:
Amic de blaus, germà de versos:
Gràcies per penjar en el teu blog eixa "resposta", que només vol ser la constatació d'una estima i el reconeixement d'una veritat de carn i ossos. Va ser un plaer evocar-te, milotxa i príncep, mentres la mar enllumenava els fars dels teus textos.
Abraçades de la teua amiga,
Marisol González Felip.
Publica un comentari a l'entrada