dijous, 20 d’agost de 2009

Lladres de taronja


La pistola esfuma la droga per sobre les fulles d'una desesperança més. És temps de lladres, els veig aguaitar entre el brancam poblat, dens, de la finca vella. Fa anys que assassinaren el preu just.

La pistola balla entre els meus dits que no dispara una altra cosa llevat de droga emmordassada; mentrestant, agonitza la bellesa. Són els horts esgrogueïts que no duran entre les mans cabassos d'oxigen per purificar...

Lladres!

I vindran i posaran un preu que farà nosa. Lladres, més que lladres!

Són les acaballes d'agost: oli d'estiu, hexitiazox i buprofezin per tota aquesta misèria.
Tant de bo esventrara els paràsits sense escrúpols d'aquesta societat!

És, de nou, el temps dels lladres i les taronges creixen nues, verdes, de colors sobre el cap que les mira, tristes elles, solitàries.
Lladres són els homes i dones quan s'adormen i exploten els somnis de les mans, quan abusen i, dels altres, xuclen llur treball...

Sense cap remordiment us dic que pels carrers passegen lliures aquests vells lladres, els qui surten cada dia als noticiaris, aquells que s'amaguen pel darrere, vampirs de les mínimes llibertats.

Sota el sol de tota aquesta immundícia plora un arc iris de duríssima droga, s'entortolliguen les mànegues de tanta pressió. Immiscible, la pistola clava l'acer sobre la meua pell que perboca sang.

Nascuts de bona mare, perfumats, cada tant canvien cotxes, trages nous, però, al capdavall, lladres, molt més que lladres; de mala classe, gegants.


"Podeu veure l'hort preciós que, encara, jo treballe".

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

3 comentaris:

Rafael ha dit...

magrada't molt

Marta ha dit...

Sort que encara queden racons íntims que no estan podrits.

olga ha dit...

I no només entren per Almansa...