dimecres, 12 d’agost de 2009

"Ajo, agua i resina", per Don Carlos Fabra, catedràtic


Ajo, agua i resina... aquestes van ser les darreres paraules que el catedràtic emèrit de Politicologia patològica i actual President de la Diputació de Castelló -en el seu temps lliure- Don Carlos Fabra, va despatxar en el cicle de conferències d'estiu de la ciutat Aquimelastraigan. L'aforament complet va escoltar -amb deler i una gran atenció- el discurs metalingüístic on va desenvolupar i desfer la tela d'aranya dels assumptes més candents de l'actualitat política.

Un oient situat al meu costat es meravellava de l'activitat camaleònica emprada pel conferenciant, a més a més de considerar-lo d'una voracitat "taurina" (veja el lector, Red Bull) total.

Amb ulls astorats repetia: - Don carlos, tot un monstre, tot un monstre! No podran amb tu.
I tot mirant-me als ulls espetegà: -En democràcia, tothom té dret a parlar.

Així, va agafar la feina per les banyes i, amb mostres de suor, el mocador blanc patí una transsubstanciació colorista, alhora que les oracions subordinades de relatiu acostaven la sardina a la seua planxa.

EL cronista pot donar fe del clímax final -en referència al cas Gürtel- on tot l'auditori s'inflamà per les darreres paraules del catedràtic:

- Como dicen en mi pueblo, ajo, agua y resina..., es decir, a joderse, a aguantarse y a resignarse...

Tota una lliçó de la bona forma neuronal i del discurs polit, acurat, amb un toc de navalla de l'inquiet "President".

Ja ho deia la tia Visentica: -Us heu acostumat a lo bo massa prompte, us heu acostumat.

Continuà: - El meu home -estiga en la glòria- ja m'ho deia, "Anireu a l'infern".

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

2 comentaris:

Marta ha dit...

Avesar-se al poder deu produir algun efecte que dispara la producció d'endorfines al cervell ja que crea addicció en moltes persones.

Príncep de les milotxes ha dit...

Potser tens raó, massa raó amiga Marta...