"Ajo, agua i resina", per Don Carlos Fabra, catedràtic

Ajo, agua i resina... aquestes van ser les darreres paraules que el catedràtic emèrit de Politicologia patològica i actual President de la Diputació de Castelló -en el seu temps lliure- Don Carlos Fabra, va despatxar en el cicle de conferències d'estiu de la ciutat Aquimelastraigan. L'aforament complet va escoltar -amb deler i una gran atenció- el discurs metalingüístic on va desenvolupar i desfer la tela d'aranya dels assumptes més candents de l'actualitat política.

Un oient situat al meu costat es meravellava de l'activitat camaleònica emprada pel conferenciant, a més a més de considerar-lo d'una voracitat "taurina" (veja el lector, Red Bull) total.

Amb ulls astorats repetia: - Don carlos, tot un monstre, tot un monstre! No podran amb tu.
I tot mirant-me als ulls espetegà: -En democràcia, tothom té dret a parlar.

Així, va agafar la feina per les banyes i, amb mostres de suor, el mocador blanc patí una transsubstanciació colorista, alhora que les oracions subordinades de relatiu acostaven la sardina a la seua planxa.

EL cronista pot donar fe del clímax final -en referència al cas Gürtel- on tot l'auditori s'inflamà per les darreres paraules del catedràtic:

- Como dicen en mi pueblo, ajo, agua y resina..., es decir, a joderse, a aguantarse y a resignarse...

Tota una lliçó de la bona forma neuronal i del discurs polit, acurat, amb un toc de navalla de l'inquiet "President".

Ja ho deia la tia Visentica: -Us heu acostumat a lo bo massa prompte, us heu acostumat.

Continuà: - El meu home -estiga en la glòria- ja m'ho deia, "Anireu a l'infern".

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir