Engany és un concepte moral. Li ho pots preguntar al jutge De la Rua mentre li regales un entrepà perquè t'absolga de la insinuació que li fas. No, les màquines no poden ser "enganyades". Els humans enganyen i els humans són enganyats. O es deixen enganyar. No sé per què, crec que és el cas, no? Bon estiu, company.
Estimat Josep: sé que no ets un capellà... Per altra banda, he vist que el Bloc de lletres té la seua pròpia mecànica de treballar. Em va resultar estrany que en publicar aquelles meditacions sobre els Premis Blocs de Catalunya 2009 no fóra indexat; he arribat a la conclusió que si publiques dos o tres articles en un determinat espai de temps, és el darrer que apareix a Bloc de Lletres, i no els anteriors; així que fent recurs a la broma i sense cap malícia vaig tornar a publicar l'article sobre els Premis 2009; el sistema per valorar la qualitat dels blogs en la nostra llengua i en les diferents modalitats no crec que siga el millor. Hauríem de repensar una altra forma, però és una tasca que haurem de realitzar entre tots els qui intentem fer aquesta feina amb una mica de dignitat i, no tan sols, per figurar. També sé que les màquines són difícils d'enganyar i que elles no enganyen, que hi ha sempre un dit darrere que prem la tecla. Ara bé, dit això, tampoc no estaria gens mal atribuir qualitats humanes a les coses que ens envolten; això és diu "humanitzar"... Amb un món així, la diferència esdevindria total.
Una abraçada i bon estiu, Josep... Sé que mires sempre rere la lluna o els núvols, rere el cristall...
Les màquines les inventem nosaltres pertant si les volem enganyar només hem de pensar en com enganyaríem a qui les ha inventat i/o programat i se les podria enganyar.
4 comentaris:
Engany és un concepte moral. Li ho pots preguntar al jutge De la Rua mentre li regales un entrepà perquè t'absolga de la insinuació que li fas. No, les màquines no poden ser "enganyades". Els humans enganyen i els humans són enganyats. O es deixen enganyar. No sé per què, crec que és el cas, no? Bon estiu, company.
Estimat Josep: sé que no ets un capellà... Per altra banda, he vist que el Bloc de lletres té la seua pròpia mecànica de treballar. Em va resultar estrany que en publicar aquelles meditacions sobre els Premis Blocs de Catalunya 2009 no fóra indexat; he arribat a la conclusió que si publiques dos o tres articles en un determinat espai de temps, és el darrer que apareix a Bloc de Lletres, i no els anteriors; així que fent recurs a la broma i sense cap malícia vaig tornar a publicar l'article sobre els Premis 2009; el sistema per valorar la qualitat dels blogs en la nostra llengua i en les diferents modalitats no crec que siga el millor. Hauríem de repensar una altra forma, però és una tasca que haurem de realitzar entre tots els qui intentem fer aquesta feina amb una mica de dignitat i, no tan sols, per figurar.
També sé que les màquines són difícils d'enganyar i que elles no enganyen, que hi ha sempre un dit darrere que prem la tecla.
Ara bé, dit això, tampoc no estaria gens mal atribuir qualitats humanes a les coses que ens envolten; això és diu "humanitzar"...
Amb un món així, la diferència esdevindria total.
Una abraçada i bon estiu, Josep...
Sé que mires sempre rere la lluna o els núvols, rere el cristall...
Ai, cap comentari dos posts més avall?
El firmo, si m'ho permets, cosa que, de fet, no és que tingui cap importància.
Les màquines les inventem nosaltres pertant si les volem enganyar només hem de pensar en com enganyaríem a qui les ha inventat i/o programat i se les podria enganyar.
Publica un comentari a l'entrada