Tundra

Interpreta l'orquestra escocesa d'Edimburg a benefici dels malalts de paràlisi cerebral... Vosaltres i jo som un. Ho diuen, quasi d'amagat, l'arpa i l'oboè. Escolteu, escolteu els pètals melangiosos, l'olor de mel...

Les cadires blaves, perfectament arrenglerades, no parlen, ni pensen, però sostenen la circumstància dels meus ulls, la gravetat.

Aquest capvespre, abillat jo de muda tundra suporte les sis parets rabiüdes de propaganda i un cel de minúsculs cristallets que em foraden la sang.
Ben enganxat al terra, sóc l'agulla que no plora, l'acer que oferta -temperat- un somort tentineig de veu:

- Oh paraules, rescateu-me d'aquestes cendres tristes, vesseu-me en la carn la vostra líquida companyia.

Amb vosaltres visc i, també, fidel tremole...

Si us plau, digueu-li a la Papallona per què em guariu, amb remors secretes, d'aquesta soledat.


Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir