Postal de diumenge

Veritat Jana,
nosaltres no demanem molt més?
El capvespre perd les hores
asseguts tots dos al terra.
Et grate els coixinets,
et fregue el musell i parle,
mire els comentaris del blog
mentre escric l'enigma de la boira blava.
Per resposta, em llepes la pell.
El ventilador monòton
dissol les espines diàries,
la tristesa en la becada.
EL teu foc negre m'acosta calidesa,
aquest amor sense interés:
Jana, escriguem una postal,
la llum suspesa en la mirada teua
del diumenge nou d'agost
on, quieta, ets el cel!

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir