dimecres, 12 d’agost del 2009
"Ajo, agua i resina", per Don Carlos Fabra, catedràtic
Ajo, agua i resina... aquestes van ser les darreres paraules que el catedràtic emèrit de Politicologia patològica i actual President de la Diputació de Castelló -en el seu temps lliure- Don Carlos Fabra, va despatxar en el cicle de conferències d'estiu de la ciutat Aquimelastraigan. L'aforament complet va escoltar -amb deler i una gran atenció- el discurs metalingüístic on va desenvolupar i desfer la tela d'aranya dels assumptes més candents de l'actualitat política.
Un oient situat al meu costat es meravellava de l'activitat camaleònica emprada pel conferenciant, a més a més de considerar-lo d'una voracitat "taurina" (veja el lector, Red Bull) total.
Amb ulls astorats repetia: - Don carlos, tot un monstre, tot un monstre! No podran amb tu.
I tot mirant-me als ulls espetegà: -En democràcia, tothom té dret a parlar.
Així, va agafar la feina per les banyes i, amb mostres de suor, el mocador blanc patí una transsubstanciació colorista, alhora que les oracions subordinades de relatiu acostaven la sardina a la seua planxa.
EL cronista pot donar fe del clímax final -en referència al cas Gürtel- on tot l'auditori s'inflamà per les darreres paraules del catedràtic:
- Como dicen en mi pueblo, ajo, agua y resina..., es decir, a joderse, a aguantarse y a resignarse...
Tota una lliçó de la bona forma neuronal i del discurs polit, acurat, amb un toc de navalla de l'inquiet "President".
Ja ho deia la tia Visentica: -Us heu acostumat a lo bo massa prompte, us heu acostumat.
Continuà: - El meu home -estiga en la glòria- ja m'ho deia, "Anireu a l'infern".
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Avesar-se al poder deu produir algun efecte que dispara la producció d'endorfines al cervell ja que crea addicció en moltes persones.
Potser tens raó, massa raó amiga Marta...
Publica un comentari a l'entrada