Dos poemes per a una tardor meravellosa

L'ULL DE LLUM

A José Àngel Valente, in memoriam

És difícil recompondre el món per anar posant sobre unha morte outra até atinxir o tempo que se vai polo ollo de luz da ponte.
Però és dolç l'esforç quan l'acompanya el silenci poderós del temps que la pedra amaga: sense ni un fil que destorbe el vol, sense ni un bri d'allò que diuen que diran des de la inútil remor de les coses.
I ens agrada sentir el fracàs i parlar-ne. No debades, vivim per mostrar el més gran dels tresors: les solituds que compartim, cada instant en què batega el verb, totes les músiques de l'aigua. O aquell immens desert on dormen gest i memòria.
Es difícil recompondre el món per anar posant sobre un mot l'altre fins atènyer la llum que ens il•lumina el temps sense moments, sense ni un sol record que el clivelle.


Del clam de Jasó (2002), Vicent Alonso,Barcelona.


UNA ALTRA MÚSICA DE LA TARDOR

A José Agustín Goytisolo.

Cauen les fulles corrugades
cobrint la terra amb una
crosta cruixent,
però l'antiga nafra,
que no supura ni fa gaire mal,
és inguarible.
Jo ara dormo:
deixa'm reposar
sota aquests arbres on s'enrosca l'heura.
Ni vell ni jove, com qui fa un atur
d'itinerant i escolta
la veu dels morts.

Vent d'aram (1976), Joan Vinyoli.

Agrair la fotografia a Iván Maigua.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir