dissabte, 8 d’agost del 2009
Cartes a La dona de la lluna nova
1a. Carta
El nou amor
Ella juga amb els meus llavis mentre el capvespre pentina els somnis. I quan desperte em pronuncia belleses emmordassades.
Amor, aquest espill adormit: trencat per les teues pestanyes es multiplica en el teu tacte transparent. I voles quan, entre braços, l'experiència pesa sobre les pells.
Conec la pell dels teus camins sense sortida o la dels teus dies lents que verifiquen la primavera. En la corba del somriure que dibuixes, en la corba, balla presoner el meu cor ocult. I assaltes els obstacles que ens separen amb preguntes aquarel.les.
La nostra necessitat descompon tots els costums i per això el temps reverdeix sobre els coixins del llit...
Sobre el teu pit brilla un silenci d'oreneta; l'amague sota les meues temples.
La vesprada passeja rodona: rere els vidres la llum teix un vestit per al paisatge que jo entreveig.
L'admire, em calle en sons...
Ella juga amb els meus llavis mentre jo la descobrisc...
Agrair la fotografia a Z-nub.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Em porta records d'un antic amor.
Deliciós. Un dels textos més bells que et conec. Gràcies per escriure'l.
Abraços.
Marisol
Se m'ha posat la pell de gallina...
Uau és un super starluuux, és a dir, concentració màxima de sentiments. Quin goig haver-la pogut llegir!
Mua!
Publica un comentari a l'entrada