Gitada al balcó t'acaronen els darrers raigs de sol del nord-oest i jo. No ens importa per a res el temps, aquest tremolar de les fulles seques que assenyalen, pròxima, la tardor daurada.Jana, amiga de l'ànima, hem concentrat en poc espai totes aquestes vivències i recordem les persones que han passat per casa nostra, converses i riures, silencis, el poder de la carn plena que, al capdavall, ens vivifica, aquesta provatura anomenada humanitat.
D'aroma a romaní, un aire fresc i meravellós ens frega subtilment la pell, mentre la música seleccionada d'espaiclaudator ens acompanya...
Què més volem!
De fet, no ens cal res més.
Per sopar tindrem, de la deu de la Caritat aigua fresca, pa de Ca Manil, formatge tendre i, pessigada per la sal, una tomata oberta reblida del sol líquid de l'anciana olivera. Tu, alguna cosa més que el soroll de perdigons del pinso quan cau a la teua safata, adobat tot ell, amb la blanca carn de la paella...
Jana, Jana, incorpora't, desperta! Ens crida un àngel innocent!
Miguel de quasi vint-i-quatre mesos ens saluda des del carrer secà; els núvols grisencs i son pare l'acompanyen al parc on s'adorm aquest capvespre...
- Miguel, creus que ens plourà o serán tan sols quatre gotes i un desig?
Tots tres duem Aín al cor i som prínceps, tu princesa, d'aquest petit reialme que ningú ens podrà furtar.
Serà açò tan preuat i humil el que anomenem, potser, Felicitat?
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
3 comentaris:
De segur que sí!! La meua madrina sempre em diu que la felicitat en sí no existeix, que allò que existeixen són els moments feliçes, i jo ho comparteix amb ella.
Són en aquests petits moments i en aquests petits detalls quan gaudim realment de la felicitat, malauradament són moments fugaços que quan ens hem adonat de la felicitat que ens han provocat ja han passat.
Això, si més no, és la porta de la felicitat, he tingut ocasió de comprovar-ho.
La solemnitat de la muntanya, el silenci de la nit sols trencat pel cant dels grills, Jana amb la seua expressió intel.ligent i bondadosa en els ulls de mel, i una amistosa conversa al voltant d'un sopar cuinat amb afecte...Què més es pot demanar?
Publica un comentari a l'entrada