diumenge, 23 de novembre de 2008

Cecília i els músics.


Tenia la meua edat i cantava.

Se li escapaven arpegis pels intersticis de les dents: simplement eren 48 anys engronsant-se pel cromatisme dels somnis. Jo era petit i seia al carrer Concòrdia enfront de sa casa: una guitarra arrapava tardors en l'oratge fresc dels capvespres. La seua veu modulava paisatges; aleshores, ja l'escoltava quan s'esllavissaven les notes per sota del llindar de la porta. I ara, quasi 40 anys després -com en una lustració- el veia ací en la celebració dels músics del poble: la pura i santa Cecília.
Cap somriure li robà la lluna; ell cantava sense vergonya elèctrica, orquestra vivent que feia oblidar taques i tones d'existència grisa; en això es guanyava la vida. Els llums de colors, els fulls musicals, el sintetitzador... tots eren una bella excusa: cercava lletres i les endreçava, creava instruments amb l'aparell fonador, diluïa petons, entonava, cridava... Els dits espectacle, un ball dels teclats.

Tenia la meua edat i, als meus ulls, li buscava paraules.

Una almoina molt trista li penjava de la mirada.

Josep Lluís Abad i Bueno


Imprimir

Agrair la fotografia a time of leisure.

8 comentaris:

Malketa ha dit...

A mi que em van fer estudiar solfeig i piano, em tocava celebrar Sta Cecília per duplicat: a l'escola i a l'escola de música.

sariferrandis ha dit...

La música, cultivadora incondicional de l'ànima,fa possible que els poetes puguen apreciar des de la soletat més pura els acords literaris amb els que componen les seues simfonies literaries.

Príncep de les milotxes ha dit...

Hola Sari, ja has entrat; estic content; estàs convidada a llegir les meues històries i sentir les músiques amb què acompanye aquests articles; espere et relaxen...
Una abraçada al músic i besets a les criatures.
Fins que el carrer ens faça retrobar-nos.

mima (Imma Monlleó) ha dit...

Després de veure't, rere la finestra de la casa de davant, mirar al teu fill anar-se'n amb la banda de música aquell dia,amb aquell espectacle estrany de joves disfressats llançant notes al vent... estava segura que escriuries alguna cosa, t'ho vaig notar als ulls, al somriure. Enhorabona, m'agrada molt tot el que escrius(em saps fan incondicional i antiga)i el Blog en general m'encanta,entraré més vegades...segur!

Anònim ha dit...

Hola Josep Lluís, un blog molt treballat. Tots els que teniu contacte amb la poesia saber com fer un bon ús de de les coses per a que resulten d'allò més interessants.
Una salutació.
MQL

Príncep de les milotxes ha dit...

Buscava un Manuel Quirós Lorenzo, alguna persona a qui correspongueren aquestes inicials... Ja ho he pillat. Gràcies MiQueL, músic i escriptor....
Molt amable!

Anònim ha dit...

Jo ja sé que tu eres molt llest, je,je,je. I com que el Nadal ja està ací, t'envie un regalet musical nadalenc. No es tracta sols d'un poema (si és que es pot considerar així); doncs és la lletra d'una bonica i tendra nadala que podràs escoltar al concert que realitzarà la banda el diumenge dia 21 de desembre a l'esglesia.

SANTA NIT DE NADAL

Santa nit, blanca nit de Nadal
d’alegria ens has envoltat,
en aquesta nit tan especial
tot s’emplena de felicitat.
Santa nit, dolça nit de Nadal
els desitjos has fet realitat,
i contents comencem a cantar
amb la màgia que ens has despertat.

Celebrem esta nit la missa del gall,
per a commemorar un gran naixement,
és Jesús que ha nascut en un fred portal,
ell és el fill de Déu i ens porta la pau.

Una salutació.

Anònim ha dit...

Hola Príncep. Ací t'envie una altra nadala per a que aquesta vesprada pugues entonar-la al concert. Una salutació.

EL CUCUT DE BETLEM

En Betlem ha nascut un xiquet
que li diuen de nom Jesuset,
el xiquet no para de plorar
a vore qui el pot fer callar.

Al portal ha arribat un cucut
per a vore a Jesús que ha nascut,
el cucut s’ha posat a cantar
i el xiquet ha deixat de plorar.

Cu-cu, cu-cu
canta el cucut de Betlem,
cu-cu, cu-cu
canta per a celebrar,
cu-cu, cu-cu
que ha nascut el fill de Deu,
cu-cu, cu-cu
que ha nascut en el portal.

Sant Josep molt content s’ha posat
ara ja tot està tranquil•let,
el xiquet ja per fi s’ha callat
i ara dorm en el seu bressolet.

El cucut s’ha posat a cantar
que contents estan tots en Betlem,
els pastors el cucut cuidaran
per a que dorma el Jesuset.