Reflexió.

Per atzar, els escriptors som encara massa mesquins i practiquem l'endogàmia literària?
Viure, ensinistrar-nos per desfer-nos d'aquest jo que es creu imprescindible i centre, egòlatra golut...
Dis-me on vius, oh bella literatura!
Tu que oblides els noms que reifiquen la bellesa, però no ho fas davant l'aroma pura d'una rosa, ni davant l'esguard innocent d'un sol que frega els ulls del nen...
Tu que rectament escrius amb les mans oblidades i tristes de la castanyera...