dilluns, 10 de novembre del 2008

Reflexió.


Per atzar, els escriptors som encara massa mesquins i practiquem l'endogàmia literària?
Viure, ensinistrar-nos per desfer-nos d'aquest jo que es creu imprescindible i centre, egòlatra golut...
Dis-me on vius, oh bella literatura!
Tu que oblides els noms que reifiquen la bellesa, però no ho fas davant l'aroma pura d'una rosa, ni davant l'esguard innocent d'un sol que frega els ulls del nen...
Tu que rectament escrius amb les mans oblidades i tristes de la castanyera...

2 comentaris:

J.M. ha dit...

Bonica reflexió.

Príncep de les milotxes ha dit...

Molt agraït Jeroni; és el que en pense; ens mirem massa el melic; He llegit el teu blog i m'han agradat les històries; com que el tema de la mort sempre m'ha agradat, pots llegir dos contes sobre aquesta temàtica al meu blog. Pica a l'enllaç contes i voilà!

Molt amable...