Aquesta asèptica secció histològica manifesta un cúmul annexat que creix en lòbuls de gran volum anastomosats entre ells, sense flors, amb un patró molt sòlid de deliri. Observaràs cèl·lules de citoplasma ampli eosinòfil, ocasionalment amb trets escamoides que ni lladren, ni basquegen, que configuren petits engolidors per desintegrar la tristesa, on no habiten perles còrnies, ni tampoc significativa disqueratosi de l'estima. Els nuclis de morfologia arrodonida són com els teus llavis frescos. L'activitat mitòtica molt lleu. Aquesta lesió que et fa pensar té el perímetre polit, però als marges, s'hi troben reseccions laterals com profunds terratrèmols: Un amor sense permís.Acroespiroma ecrí-intradèrmic, sense cap malignitat cacofònica.
Anomenem-ho hidradenoma nodular.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
3 comentaris:
Déu n'hi do!Ara entenc perquè no vaig estudiar veterinària. Jo sóc de lletres simples. Molt bo i molt treballat.
No sé, a mi m'ha espantat....
Jo en diria que aquest poema és pura hermenèutica metacàrnica Abadenca, o prncepmilotxesca, més be. Molt ben aconseguit, el to del poema i molt ben interpretat el camp semàntic en el desenvolupes els versos. Enhorabona!
Publica un comentari a l'entrada