Una visió evident. No li havia donat cap permís, però el miracle es produïa lentament. Mirava pel microscopi per tal de trobar la instrucció, l'ordre impresa al gen que motivara el creixement. Però no veié res. L'ungla -abans fosca, però ara suplantada- creixia sota l'influx de la lluna, aliena al seu cos de cristall, tota ella transparent. Paral·lela i perfecta ocupava exactament el territori, abans vençut. Meravellat per tanta harmonia isqué al sol del mercat. Els colors d'altres ulls l'emocionaren: embriaguesa de sons, secs a les galtes, gestos bressolats per la tristesa, lívides confessions; l'existència, com un joc d'atzar, l'havia somrist fins ara. Una música surava de la carn tremolosa dels altres. Amagava aquesta bellesa incompresa. Sota l'ungla s'hi trobava programat el senzill vocabulari del jardí secret: la vida.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Agrair la fotografia a Limbo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada