Com us vaig dir ja fa temps en un comentari, dedicat a la meua seguidora Zel, i per a tots els i les altres també, ací teniu el poema titulat com resa l'encapçalament. I perdoneu l'auto-bombo.Del llibre D'amors i d'altres constel·lacions, Edit. Brosquil, Col·lecció de poesia, escrit durant un parell d'anys, però publicat el 2002.
Intimitat.
T'he dit i tu ho saps, que jo vinc del foc
i de l'aigua. De la sal i el pa fresc.
De la taula. Dels mots breus i l'espart.
Del sabó. Del silenci, de la pols
i dels draps.
D'aquella llum que les mans
amb el sol negocien i dels versos
diminuts.
Tu ets penyora, bell domini
fràgil, caliu meu que esperone en anys
com la pell d'un bell crepuscle.
Convida
el foraster que sóc.
De zel despulla'l.
Com la carn d'aquests mots blaus, dintre meu
llostreges.
Agrair la fotografia a Atwose.
3 comentaris:
Que bonic, "príncep no ben bé meu, però un bocinet sí", prometo, prometo (no sé en quants dies)que seràs degudament i estimadíssimament premiat amb un petit tros de frases que procuraré siguin quelcom semblant a poesis, perquè sí, perquè t'ho mereixe i jo ho vull...petons, me'l guardo, eh? ben guardadet en un racó del disc dur (i del tou, el cor)
Sense paraules.
Buscaré el llibre, ho prometo, i el compraré.
Publica un comentari a l'entrada