Cataclismes i combustible per a Falles

José Marìa Figaredo Álvarez-Sala és un llicenciat en dret i en direcció i administració d'empreses per la Universitat Pontificia de Comillas.

Aquesta Universitat catòlica i jesuítica sembla no haver calat en les estructures neuronals del subjecte en qüestió. Ja a la primera pàgina d'entrada de Comillas s'afirma "Nuestro proceso de admisión es riguroso, queremos a los mejores estudiantes y a las mejores personas".

Si és cert que per les paraules emprades podem escanejar una ment o essència --en llenguatge clàssic-- d'una persona, aquest primer enunciat podríem afirmar que no té res a veure amb el personatge polític que ens pertoca. I tot açò ve pel vocabulari emprat pel personatge en dir que s'havia de "caçar i pescar" tots els immigrants per retornar-los a casa seua. PARAULES CRISTIANES les emeses per la boca de la "merla polida figaredil".

Per altra banda ens estan donant pel "c  " amb el tema de l'eclipsi. De la nit al matí sembla que ens hem convertit tots ens savis especialistes que volem esbrinar els inefables secrets de l'astre. No solucionem els de casa nostra quan la burrera s'estén a tort i a dret i per tot arreu caps durs i tronats afirmen les barbaritats més ximples que trenen ments fanatitzades i il·luminades: terraplanisme, negacionisme de canvi climàtic, anunnakis i altres pelleringues.

Hi ha milers d'hectàrees enceses, uns termòmetres on el mercuri vessa i regalima, terratrèmols,  el petroli suspès en muntanya russa, venda d'armes per tot arreu, ferides sagnats al planeta i éssers vius, el ien que vol destronar el dòlar i un babau de president que apunta una apocalipsi previsible; ell contra tothom i contra tot el qui li negue la major: combustible per a falles.

Regire la premsa nacional i basquege, se m'evaporen els mots de pensar allò llegit i la misèria que es retroalimenta i s'acreix sempre sobre els mateixos humans. Al diumenge catòlics, evangelistes (la nova fe enganxada a la dreta ideològica per obtenir privilegis) combregaran i cantaran com pollastres o rossinyols, pararan mà a la neula consagrada i cap a dins. Tot seguit caldrà esperar l'efecte en consciències, siguen polítics, nacionals o estrangers: obtindrem un genial fracàs?

En cas d'haver-hi vida extraterrestre, potser fa massa temps que s'adonaren que calia passar de llarg.

Cansat, avorrit, fart i un xic desenganyat després d'haver dedicat una vida a generar consciència i moblar neurones, massa a sovint contra pares que no han cregut en l'educació pública i posseïdors de saviesa infusa inqüestionable.

I per no ser un maleducat, acabar amb un "per l'amor de Déu i de la carn":
 

En quin món vivim?

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir 

Maxine, https://open.spotify.com/track/7fW59TD8pQRSobXp3BslSd?si=b074f361cda74bf4 

 

Cartes a Irina, 49

Fotografia de Cassie Matias a Unsplash

Illa de Wrangel, 29 de gener 1969 

Una cançó pot ser un reducte de pau. No obstant això, més gris no ha pogut ser, avui, el dia. De matinada, una bandada cridanera d’ocells m’ha despertat. Un fenomen ben estrany per aquestes dates ací al nord. 

He hagut d’escalfar el café i iniciar les rutines diàries. Sense taronges, doncs el transport de vitualles duu uns dies d’endarreriment. Han comunicat tan sols que en millorar les condicions climatològiques ho intentaran. 

 

He mirat el rebost i tinc un gran nombre de sobres amb menjars que tan sols és menester mesclar-los amb aigua calenta. La fruita escasseja. Avui faré pa, i amb oli i formatge de cabra passarem. 

Amb els peus sobre la taula neta i ordenada – sé qui em renyiria-, però la mirada més enllà de la finestra. El córrer dels núvols baixos s’agafen amb fermesa al dibuix que el pensament meu t’esbossa, Irina. 

La conec de fa molts anys, i no cansa la repetició per qui la canta, Zizi Possi. Hom té debilitats emocionals abraçades a certes melodies. Sempre elegant, divina, amb el timbre meravellós. De vegades una cançó val tots els silencis de l’Univers: Mania. 

Gaudeix d’aquests petits plaers, col·lecciona’ls en aquesta vida. La bellesa es manifesta efímera, però el seu record falca la Humanitat i l’ímpetu per reescriure-la. 

Irina, tu no em penses, però jo no t’oblide.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir 

 

Mania, de Zizi Possi  

https://www.youtube.com/watch?v=equ1KMWGZgo

Totus revolutum

Tot embolicat

Llig renglons esparsos i poden arribar a esgotar-me per allò que diuen, de qui ho diuen i la manera com s'enfronten al viure.

Llig dietaristes que un bon amic em proporciona per tot seguit dipositar a biblioteques públiques del poblet que m'acull. Si els autors pogueren pesar en balança l'esforç d''escriure'ls front al desapegament en lliurar-me'ls!

Editors i editorials li ofrenen les peces per si escriu unes línies promocionals per al públic comprador. No sempre ocorre.

Al dietari que llig hi ha reflexions sobre la vida pública situacions íntimes de solitud, enyor de temps passats, personatges de la vida cultural i política. Les misèries, també, de qualsevol d'aquests personatges pintats, per tal d'arribar a l'afirmació de "No hi ha ningú que siga la mare de Déu".

Alguns d'aquests personatges es creuen importants per a la història actual. Però si les parets parlaren...

Ara se m'acut el nacionalisme espanyol exacerbat mostrat per tot arreu, ràdio, TV, empreses de retransmissió en línia (Spotify, i altres per mi desconegudes) amb la ridícula història del mundial de futbol. Tot allò ocorregut al planeta, instigat i provocat per polítics de pa i calbot ha restat en l'oblit: genocidi de Gaza, destrucció del sud del Líban, els milers de morts d'innocents, enriquiment de companyies petrolieres i brokers.

Vaja, quin merder i fàstic amb tot açò! I calor per a reblar el clau, tot i que no dec mostrar queixes: amén.

Estats Units dolents

L'escanyolit mental Trump, no suporta que ningú siga més brillant que ell, no accepta que ningú li ature els peus. 

El magrelis Trump acabarà un dia no molt llunyà com a president del país (potser canvie lleis, jutges i allò que calga per continuar autoadorant-se): el seu ego és més profund i quilomètric que les Marianes, però una sima ho és sempre. 

El que diuen Bendodo i Abascal rebrega la indolència més estúpida amb frases gastades a bolquers cagats. I així anem, suportant estúpids amb micro alhora que ens alleten amb pa i circ (volia dir futbol). 

Aquest sol que bada penyes hauria de rompre, cremar i desfer més de quatre boques per fer inservibles certs sons guturals. Per tal de reblar el clau encara faltava assabentar-me de camps de futbol (europeu o americà) reblits d'aire condicionat: la solució a tot aquest desgavell complica trobar solucions realistes. 

Amén.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Recordatori de la matança al metro de València, 2006

Matança al metro de València.
4 de juliol de 2006

A Francisco Camps,
president de la Generalitat Valenciana


De vegades, per accident,/
l’escorxador s’esguita de sang,/
la pedra no esmola com cal/
i acaba rebel·lant-se algun porc/
que sangloteja i desconcerta/
la cort, però el carnisser és/
el millor director d’orquestra
d’un silenci sec que a mort els marca
quan trinxa la seua llengua.
No hi ha compassió per a les veus blanques.
No hi ha privilegis per als escandalosos.
Ni hi ha clemència per als heretges.
La carnisseria funciona a ple rendiment
amb uns guanys del tot insuperables.
Un a un, passen tots per la màquina
que multiplicarà la política del greix.
A univers massa real put
el país dels porcs esquarterats
amb l’esplendor d’aquest sol cendrós
que a l’aparador lluu al·lucinant
en els ulls astorats dels cadàvers.
Després de la matança,
després de la mort, l’únic misteri
que ens queda és el dels ganivets
que no s’amaguen després del crim.

Josep Porcar, Els estius, 2007

Pots baixar-te el llibre gratuïtament al següent enllaç

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Versos per a Noah

Tanque els ulls/

en aquesta falsa migdiada,/
per si s'acosten els versos/
que vaig fer fugir./
Els recuperaré?/
Dispose la llengua mullada,/
dúctil i juganera./
Com sargantana emet sons arcaics,/ 
quasi inaudibles/
per fer bategar el silenci del cor./

Oh, encara no és desfet, mort!/

Ben cert i astut és callar/
i així emprendre un nou to,/
dir tota aquesta misèria que ens envolta,/
la que s'empastifa amb la saliva/
i no demana res./

I així tancar els ulls per veure't Noah./

Pensar que, potser, hi haurà un dia/
que llegiràs aquestes ombres dipositades amb tinta/
i interpretaràs tota la tristesa calorosa del 2026,/
que em salvares per agafar-me els polzes/
mentre et cantussejava melodies populars./

I això farà que ara veja i parle/
molt més lluny d'aquest melic.../

Les orenetes xiularan/
alhora que s'empassen tanta pena grossa,/
el capvespre durà un fresc ventijol./
 
Hauré tancat ja els ulls,/
no hi haurà cap ombra meua,/ 
ni cendres, ni cants./
Tan sols un braçalet/
que per aqueixa boca de llum/
ens lligarà a tots dos./

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir 

 

Missing Reward  de Mt. Royal i Katrina Ford

https://open.spotify.com/track/6acPkZy4mAzfMftQSbqSFY?si=8bf8a9cb628a4cb3 

Galletetes

Agafe uns pocs fonemes/
desproveïts de significat,/
els acotxe al palmell concau/ 
de la mà esquerra./ 

Els afig alenades/
i sense cap voluntat meua/
es conformen el mots primers:/
"Carabassa, mel, aigua" sonen,/

s'escorren entre els clavills dels tous,/
ells m'han triat a mi./
Tot seguit cerque blat/ 
al diccionari dels records/

perquè pastaré unes galletetes:/
a les nits d'estiu courem/
dolçors i l'aigua ens refrescarà/
aquest lent desassossec i desfici./

Mengem-nos tots aquestes llepolies/
espargim-les dintre nostre./
Vessem amb la veu esperança,/ 
l'esdevenidor duga vida./

No hi ha cap foscor més cruel/
que la mudesa. Al retorn/
d'aquests somnis tan discrets/
ningú ens tenallarà la paraula./
 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir