dijous, 8 de juny de 2023

Finestra


Esborrar l'aigua, no vull esborrar-la de la mirada que em nodreix i  proporcionà frescor i vida acompanyada.

Plou a la cara, els ulls naden per creure que no puc ofegar-me; hi trac l'oxigen, el separe i l'inspire. Vaig i veig més enllà de la panòplia hipòcrita i falsa dels polítics que soterren llibertats, que esborren els drets de la llum. Perduraran, com més perseguides i desagnades les paraules siguen.
Tinc un llom que ara s'ensorra, ara s'eleva; car em plou a les mans mentre oculte llavors a terra. Olore el petricor de l'esperança, les flors futures.

No esborrar mai l'aigua perquè una Venus somriu i balla; ens hi va la vida.

dimecres, 24 de maig de 2023

Els Carlos dels altres


Sí, els Carlos dels altres però no els meus, no sé si m'entendran en llegir aquestes quatre ratlles perquè semblen tenir una ment que no s'estima "lo seu" malgrat tota la propaganda que perboquen i són estrangers a la seua pròpia terra.

No crec que tinguen llengua i si tenen aqueix múscul que articula paraules i xiula i bufa, la tenen com abduïda no sé per qui o què, ja que no la cultiven o la consideren estranya i aliena.

Em pregunte cada dia si hom pot estimar una realitat, objecte o persona si reiteradament l'evita, l'empetiteix o, arribat el cas, la diferencia, la ignora o menysprea davant d'altres per fer-se de notar.  Una actitud per ser analitzada psicològicament parlant.

Això fan els Carlos dels altres que volen presidir aquest país o territori amb una història, costums i llengua que els ultrapassa davant dels curts projectes i una miopia i ignorància de despatx que avança al galop.

Fora de nosaltres --diuen-- tot és mesquí i equivocat; el mal prové, niua, creix i es desenvolupa amb els qui ara detecten el poder, diuen ortodoxament i religiosa.

Què en faran, de fet, què fan, allà on organitzen la vida de certs ciutadans? Poden vostès jutjar! Miren a Madrizzz i una mica més amunt.

Impostos. Quins impostos, per a què carregar d'impostos als ciutadans? Anem a rebaixar-los. Però millorarem Sanitat, Educació ben asèptica (com si aquests ocells no tingueren ideologia i foren màquines neutres i estadística pura i aplicada). Sí, millorarem Serveis, Polítiques d'aigua i territori, Turisme consumidor,  i un llarg etc...   

Sembla que als capvespres passejaran per les platges de blavons i agafaran els diners que apareguen sota les pedres.

Els Think Tank neoconservadors d'on llepen aigua i es nodreixen no tenen ideologia. Més aviat són entitats d'individus asexuats i angelicals que prediquen la bondat i l'amor a l'Univers.

No ho crec, lectors. 

Sí, els Carlos dels altres poden existir en aquesta societat; de fet ho fan i tenen dret a fer-ho; però si analitzem minuciosament els seus discursos ens adonarem què és realment el que s'estimen, com consideren als altres i diferents; també ens adonarem d'allò que volen prohibir i de la societat que volen construir i amb qui ho volen fer.

Siguem lliures sí, però reflexionem també sobre quin món estem fent i construint i quin voldríem esborrar: un de més tancat i individualista o un altre de més obert, integrador i solidari. Enriquir-nos amb el respecte mutu i la diferència o viure malcarats, creient-nos especials i superiors? 

Vosaltres teniu la veu i paraula amics i desconeguts lectors. 

Mentre visca escriuré en la meua llengua que comunica, estima i em fa sentir arrelat als meus.

No sé si vosaltres, Carlos, m'entendreu!



dilluns, 22 de maig de 2023

ÚLTIMA SETMANA DE CAMPANYA ELECTORAL MUNICIPAL I AUTONÒMICA 2023


1/ Eliminarem totes les durícies, ulls de poll, pell deshidratada i ungles romes i encarnades dels peus.

2/ Caminarem amb caps cots per tal de no aixafar formigues, caparres, o caragols.

3/ En eixir al carrer, tothom bufarà als núvols per tal d'espantar tempestes, gotes fredes, Danes, calamarsades i algun ETARRA VOLADOR.

4/ Iniciarem l'estalvi en vidrioles d'antiga argila (amb martell al costat) per tal de programar futures vacances pel territori  dels Pithecantropus espanyols.

5/ Evitarem passejar pels pobles desprovistos d'ampolles d'aigua amb vinagre a les cantonades; això per si ens agafa pixera en moments puntuals.

6/ Saludarem paternalment els iaios i iaies amb la cara afaitada i perfumada per tal de furtar-los un somriure i alguna cosa més.

7/ Exigirem una bandera bicolor en cada balconada per foragitar la peresa o accídia i sentir-nos units, un poble en comunió.

8/ Realitzarem col•lutoris mentolats 6 vegades al dia; serà l'única manera d'exterminar bacteris, pensaments deshonestos i podridures bucals per haver emprat en va el llenguatge amb promeses fàtues.

9/ Mantindrem separacions higièniques de col·lectivistes 'coloraos' i dels profetes polititzats per expandir la idea  d'un món feliç, asèptic, cacofònic i onomatopèic amb tan sols "Sí" i "No". Una única veu que ens enfortirà.

10/ Netejarem la casa dues voltes al dia, tres els vàters i tancarem les biblioteques particulars perquè amb la televisiò i els programes sota demanda i pagament ja en tenim prou.

11/ Cultivarem plantes i flors per dur-les als altars dels ciutadans modèlics i honorats.

12/ No escopirem la ment dels altres; simplement trinxarem els qui no seguisquen una moral adequada sota la piconadora oficial dels somnis bells.

13/ Etarres, poetes, àcars, lliurepensadors, mestres i artistes seran convocats al més magnífic ostracisme. Necessitem emprenedors de la producció.

14/ Tocarem fusta passats els quinze dies abans de les eleccions, per tot just després oblidar-ho tot.



dissabte, 20 de maig de 2023

Dansen papallones

No puc aconseguir les lletres que voldria per dir-te. Ho intente, aparte branques, cudols i altres expressions per triar-ne... Però no mai les agafe i balla llur significat a tan poca distància que ni els llavis poden pronunciar-lo. 

A dalt del fullam del lledoner unes papallones dansen dibuixos de mots, els que voldria; s'han adonat d'aquesta melangia que m'impossibilita. 

Marmessores d'aquest desig passejat per avingudes, apaivaguen el panteix i s'aturen sobre l'avantbraç. Mouen les ales de delicada seda mentre els ulls tessel·lats m'ofrenen tots els grans de temps, llavors d'amor, paraules que ara t'atanse. 

S'enlairen, tot just, si lliges. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 3 de maig de 2023

CAPITALISME


Que tot açò s'acaba sense un control racional, xiquets!

El CAPITALISME tan sols ens proporciona mercaderies, és a dir productes que qualifica ja de bestreta com a " béns de consum". 

Béns per a qui i per a què? 

I que ningú siga tan bajoca de dir-me: home sí que t'agrada l'electricitat, un refrigerador ple de queviures, llaunes d'aliment, sabons, programes d'entreteniment, llibres, internet, etc.

Vinga va, no sigueu tan ximplets i populistes que n'estem ben farts d'aquests titelles de pa i calbot!

I tots sabem que el capitalisme, sí senyores i senyors --no cal tindre-li ni temor, ni por, ni ois a la paraula que és d'ús corrent i actual-- el capitalisme és un sistema irracional de malversar i redistribuir equivocadament els productes naturals del treball i manufacturats per l'ésser humà.

Al capdavall, hom se'n farta i s'avorreix d'escoltar les bestieses que, dia sí i dia també, profereixen algunes de les veus polítiques més ineptes, ximples i hipòcrites alhora que allunyadíssimes dels problemes reals d'una majoria de ciutadans d'arreu del planeta.

Si escolten qualsevol dels telenotícies ensinistrats del país de la pell de BOU, no parem d'escoltar que la quantitat de turistes d'aquest darrer pont de l'1 de maig ha assolit quotes extraordinàries...

Em pregunte on hauran anat a parar tots els excrements, pixarrades, productes d'higiene íntima, excedents d'alimentació mal aprofitats durant aquest pont o la darrera setmana santa.

O si parlem i fem un incís sobre el sector ceràmic --encabotat en demanar ajuts als governs de torn-- només escoltem allò que s'ha deixat de produir per l'encariment de l'energia en aquest món que a tantes boques alimenta.  

Expansió, hiperproducció d'elements a consumir fins que la vaca rebente tot i que no siga necessari: el tòtem és expandir-se, produir, invertir, guanyar...
Vaja, menjar per al moment i fam per al demà. 

Massa a sovint les neurones em "fan perla"  i  projecten futurs no gens afalagadors per a futures generacions humanes. Tan sols, sembla que se'n sortiran, els qui tinguen una bona visa i el compte corrent ple de xavalla i paper de canvi, si no de moneda virtual empaquetada.

Qüestió de temps i de tenir a mà mocadors de paper! Atents: la penúria i la pobresa ens vindrà imposada per la força, pel col·lapse del sistema que impossibilitarà la vida.

divendres, 28 d’abril de 2023

Pollet

Agafe un cordell de sabata fi, elegant i el lligue al dit per no deixar d'escriure; i contra tot tempestuós oratge el dit pensa en veu baixa per a mi: podries escriure un text en què no creus?
 L'escolte i alhora conteste: - I tant que sí. Ho he fet, ho faig i ho faré. 

Saps dit, no sempre escrivim d'allò real i que vivim; també ho fem i volem sobre milotxes en l'imaginari. 

Recorde haver-li demanat a una estàtua de bronze bocins boirosos d'amor. També haver escrit d'una dona --titllada de boja-- que deixava poemes escrits als parcs nocturns. No li importava que la llegiren o el vent s'endugués els seus batecs més íntims. Creïa en aquesta tasca i destinació. Per què m'oblidà la dona dels núvols en aquell capvespre? A cops de perdre la fe dia i nit, no mai més pogué recobrar-la. 

El dit no s'atura, mentre grava els borbotons dels llavis secs: les interrogacions terrestres, la tristesa rere les comes, aqueixa por despullada als punts i final. Deslligat del dit, el cordell balanceja el vent pel qual olore i capte la Vida. Les paraules hi ballen. M'abandonaran?

Com de gran ha de ser qui estime sense cap contrapartida!

Jo tan sols soc un pollet.

dimarts, 11 d’abril de 2023

Eterna tranquil·litat


https://youtu.be/e4bptIoZFDE

El reialme de l'eternitat tranquil·la, els ulls teus.
Quins dels colors són música per a mi?

Viatge assegut des del sofà d'una memòria que enlluerna aquests passos. Ombra teua en la ment aquest record que m'assossega i promet pau per als dies propers.

Quan l'esquelet d'artrosi ens solde als objectes i perdem la voluntat mòbil, menjarem més el pa fet a casa, els aliments naturals que sempre férem, la neteja, aquest caos en l'ordre petit meu?

Repense a sovint i allunyat de barats romanticismes, com esdevindrà el tacte de les mirades... 

No fou mai nostre, ni l'adobàrem, aqueix caràcter destructiu de l'amor romàntic que tant parlen. Fou el nostre desig vital, pedra foguera, incisió en la pell dels dies, marca sòlida que enramellava les absències per carícies, pedres disposades verticals en camins per orientar-nos.

Aleshores no parlarem ja; tindran, potser, aquest pergamí de veus piròfit quan sempre et veia onejant als penya-segats dels vents.

Poques coses més m'importen que aquelles gestades per tu: la innocència d'Abril als meus braços i aquesta dona dels núvols on veure'm: el meu únic reconeixement.