divendres, 19 de novembre de 2021

Flors d'aniversari, 47


Un bes, preàmbul de no-res, i la mirada. Inesgotable, precís, com el cel i la llum que regala. Carn que engendra meravelles, mossegant les dents qualsevol apunt de tristesa.
No deixes que aquesta, tot ho negue. 

Insinua, ofrena amb remor de veus aquesta eternitat, mantín-la. 

Caçadora de blanques llunes seran els cossos calidoscopi de bellesa. I així, buidats, habitar-nos com fantasmes sense llar.  Un bes, l'aixopluc que ens dignifica. 

https://open.spotify.com/track/18oa7BOnHF8Y3YItQ8rV3e?si=r125VWYURfagVwoLzECwQQ

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 17 de novembre de 2021

Flors d'aniversari, 46


El sol de novembre que frega l'esquena i escalfa. 
Els violins del desig en recordar-te. 
L'alè sincopat per gestionar calfreds i sorpreses. 
El temps del concert acostant-se i aquest silenci de crisàlide nua. 
Aquell film recordat, poemes en l'aire i somriures: pensarà algú aquesta bogeria? 
I tu, que no mai t'he observat embolcallada de música llevat de quan condueixes. 
I un altre cop el sol que, quilòmetre a quilòmetre, fuig i t'atrapa. 
I amb veu petita, les mans que narren així la meua alegria... 
 
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 5 de novembre de 2021

Flors d'aniversari, 45


Nus, tots dos, en mútua coneixença com ho fa el vent en els braços del desmai... On no s'atura el moviment, la mística connexió que no cansa, ni s'altera. Arrelat a la terra carnal que esdevé joia per als altres si es commouen. 

Obertura i futur, quietud i sorpresa, l'elegància del silenci falcat en la cintura. Ball de papallones els llavis si anomenen. Respirar-te el nom, abillar-lo. Copsar l'aroma. La pau conscient de la pell. 

Esbalaïment de nosaltres, com un magma purificador, desfets en el temps.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 3 de novembre de 2021

Flors d'aniversari, 44

Aín, pluges novembre de 2020
Retorne al palau de la bellesa recordada i tremoles en la fluïdesa del riu que t'acull. 

No tinc imatges teues glaçades, ni el perímetre dels contorns s'aquieta. T'escapes entre els dits de la memòria, però al cor tinc falcat el batec, que no fores tan sols un artifici, una creació voluntariosa de vaga ocurrència. 

No m'importen les anàlisis poètiques del futur, tan sols la gràcia i sort d'haver-te sostingut l'alè a la porta d'aquell tren de rodalies, el somriure irrepetible. 

No hi hagué fums, ni el tacte esclatà en flors. Anys després, molts anys, ens reconegué la primavera. Retorne al palau de la bellesa recordada i el camí no és tancat. Córrer amb milotxes de paraules t'enlairarà en l'invisible, com l'aigua que la set calma, però ni ofega, ni mulla.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 2 de novembre de 2021

Flors d'aniversari, 43

Aín, al costat de la bassa

El meu somni sempre ha estat real: dir que t'estime. No mai oblidaré la serietat dels gestos teus sota els núvols, aquell esguard perdut, no directe, sense cap parpelleig, i el cor suspés en un punt de l'horitzó que ens era tan pròxim, habitable.
 
Estime el temps compartit i la música amb silencis dels mots que vaig pensar-te, però no dir. No ha estat cap delicte estimar-te, i em correspon dir-t'ho, gravar tanta certesa, especialment quan la veritat et vorejava els llavis. 

I així, cada jorn, mantenir el foc encés amb paraules d'acer contra la pedra foguera. Tardor en flames, aquest aixopluc que percudeix els polsos.

https://open.spotify.com/track/7vIDxYssCSA8C0TQ6mWqux?si=Q-9fik5JQWG-jt0F4JpSbA

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 31 d’octubre de 2021

La Mar, nou cd d'Artur Álvarez

Artur Álvarez, poeta, artista plàstic i cantautor de Castelló ha editat un nou disc titulat LA MAR en les distintes plataformes musicals de distribució digital ( Spotify, Apple Music, iTunes, Instagram y Facebook, TikTok y Resso, YouTube Music, Amazon, Soundtrack by Twitch, Pandora, Deezer, Tidal, iHeartRadio, ClaroMúsica, Saavn, Boomplay, Anghami, KKBox, NetEase, Tencent, Qobuz…). 

La mar consta de 12 pistes, musicades per ell amb lletres de 12 poetes (la tria és personal) d'arreu del País Valencià.

Contra vent i marea plantejà un Verkami per editar conjuntament el disc físic i el llibre amb lletres dels respectius poetes, a banda de fer una campanya amb vídeos i ser entrevistat a Apunt Ràdio per l'amiga i poeta Susanna Lliberós, col·laboradora d'una de les seues cançons. 

El projecte arribà als 670€ dels 1600 en què estava valorat. Després del període per tal que els diferents mecenes, 19 tan sols, (dels 5.045.885 d'habitants del nostre País) aportaren el seu gra de sorra per materialitzar el projecte, que no aconseguí l'objectiu. (Sí, ja sé que Verkami és una organització privada. També sé que no tots els projectes arriben a bon port, però amb aquestes lletres volia remarcar els projectes interessants que es perden).

Artur ha estat i és un treballador incansable de la cultura en diversos àmbits; però després de veure que els seus dos darrers projectes musicals no han arribat a bon port, un sobre poemes musicats d'Ausiàs March i aquest segon, La mar tampoc, això em fa pensar que no sempre certs treballs valuosos per la seua qualitat musical resulten plausibles pel que fa a la projecció social i cultural. 

On és la solidaritat dels companys del gremi? Cadascú que s'ho faça veure... En aquesta societat capitalista on tot arriba a ser una mercaderia, on tot ràpidament es fagocita i tot seguit es perboca, sembla que l'individualisme impera i cadascú defén 'lo seu". La mirada no és ampla quan s'escorcolla l'horitzó, més aviat minsa, força mediocre i així ens va com a país. 

"Promoure la cultura de país", "defensar la nostra llengua" massa vegades són tan sols un acudit, eslògans buits per banda de polítiques lingüístiques i sintagmes emprats per cobrir l'expedient d'una classe política (parle en general) que ha perdut la fe en la nostra identitat i tots els projectes que la defensen. 

Una vergonya, sí, vergonya, per al respectable, per a tots nosaltres. 

Així i tot, Artur ha tingut a bé publicar la música per al gaudi de tothom. Sempre ha treballat així i aquest és el seu tarannà. 

Una vegada més li agraïm la seua proposta malgrat les circumstàncies; una decisió salomònica a l'estil de la mare que prefereix veure el fill --encara que el tinga una altra-- abans que fer-lo morir.

Podràs gaudir-lo ací: 

https://open.spotify.com/album/2D8gN5jjADZ5iU0oW2Gh45?si=QU2yXiyiQ-6CNkMe0WVD5w

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 29 d’octubre de 2021

Flors d'aniversari, 42

Quan tot és il·luminat, a la ciutat dels miratges, et presentes lliure i fresca. 

No mai envelliràs, ni els secs et foradaran l'ànima; no et caldrà perfilar-te les celles, ni agafar els vermells de tardor per tatuar-te'ls als llavis. Sense cremes, ni ungüents, amb la pell mullada per molsa, els dies et faran l'ullet i amb els cabells com vendavals seràs eternament estimada pels boscos, per les boques que et llegiran. 

Aquest amor que es caragola, delicat i salvatge alhora, que sura entre els amagatalls de neurones, neteja els camins, t'ofrena flors, substantius, gaudeix d'horitzons passats i presents. 

No mai ens importà el futur, ni allò que potser digueren de nosaltres, dels dies viscuts, d'allò que desitjàrem o aconseguírem. La vida fou nostra, també la literatura pintada. No mai vaig escriure per seduir o per creure'm distint. 

Fills de mortals i a la ciutat dels miratges inventàrem una música imàginària; i ballàrem --aliens al món-- la melodia.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir