Irium

Xicrandes de Betxí

M'afaite la cara per fer desaparéixer aquell desganat que em recorre les venes i capil·lars del cervell. Observe, escolte i continue en silenci car pense que no hem de fer res davant de tot allò que ventilen els calendaris. Diposite als palmells un centilitres d'alcohol perfumat per tallar qualsevol infecció exògena que vulga acampar sobre la fesomia.

Fa temps que no reconec a l'individu de l'espill.

Si parlen de política als mitjans, Spacecraft apaigava aquesta coentor que tot ho inunda. 

Si m'arriben informacions de companys escriptors i premis atorgats celebre aquestes petites victòries sobre paper i vídeo, foteses al capdavall. Les mateixes cares per tot arreu, tv, premsa,taules rodones, recitals, etc... Funcionem mediocrement els humans, però hem de treure enfora tota mena de fantasmes. Fer-se visibles --digueres Manel Alonso-- tots aquells anys arrere. Optimitzar el meu maquinari i software de les distribucions linux amb Vmware afluixa tanta tensió i recorde l'amic Albert Garcia Pasqual.

Si parle amb exalumnes, babaus convertits al neofeixisme: els qui no han patit gens ni mica a la vida, ni dictadures, ni repressió física ni ideològica, ni fam... Els senyorets que han obert la boca i tot ha plogut instantàniament del cel dels parents. Aquests qui diuen que entre immigrants i majors quasi eviterns (gràcies Anna Salomé) el país se'n va a fer la mà.  Olore sota un sol de migdia l'ombra de les xicrandes i el cor acurta el ritme dels batecs.

Aviat reprendré el vocabulari, resseguiré aquest amor de magrana encesa.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Escriptor

Agrair la foto a Ferdinando

Imagina coses que escriu. 

I en gravar-les a tinta són vida. No tenim diverses vides, tan sols una i la mateixa. No distingim entre real i imaginari. Tot és real des del moment que és pensat i regalat, desat a l'abast dels altres. Perquè la meua i la teua, la nostra història és la de les paraules emprades. 

Cerquem aquell cel, el de la Justícia. 

https://open.spotify.com/track/4hZuLM3UTkagGw73Hevl07?si=41980ba73d0e4ef5

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

De les cendres

Tan sols gemeguen 

els Cercis siliquastrum 

nit rere dia. 

99 haikus i 1 tanka

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 23

Falgueres

   

                                                                                                                     Per a Guillem i Ana en aquest dia tan especial.

 

Emporta'm. 

Emporta'm amb tu, sobre pedres enceses i un sol cremant, sota la pluja si cal; bategarem nus, al caliu d'una pell tatuada per llunes i veus. 

Emporta'm, i no em deixes. 

El bosc serà casa nostra, en molsa verda i falgueres jaurem. Menjarem figues, ametlles i espàrrecs; soparem bledes, nespros, lledons. Beurem de la deu als matins i, abans del bany calorós, tastarem unes poques cireres. 

A poc a poc ens cobrirà l'aigua i, mentre s'amaguen colobres, serem observats per xaraus i pixavins. Els baladres ens faran penombres dolces. 

Als capvespres d'estiu construirem la cabana: branques seques, matolls i fullareda; per sostre la platínica escorça dels bedolls. Vindrà la tardor i seré vent que xiula i et crida amb les pluges. I dies després, pintarem a la porta paraules d'hivern: arraulits, llar, neu. 

Emporta'm amb tu; rere les golfes també ens nodriran enceses paraules, el cel. 

28-04-2020  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 18

Margarides gerberes de Maria Teresa, Aín

 

No llançà cap moneda a l'aire, no; no fou qüestió d'atzar que la dibuixara. 

 

- "Digues alguna cosa -- i ell parlà--: 

- A Mart la gravetat és 0'38, és a dir, tres vegades menys que a la Terra. El sòl es vermell car està cobert per òxid de ferro.

-Ets increïble, li contestà ella". 

 

Així fou llur coneixença: les lletres foren ales de colibrí i quan el temps s'aturà, continuaren el vol; vibraren en altres llavis, es repetí la vida en altres ulls. Foren gegants en bastir aqueixa petita història. Enllà del temps i molt més, l'amor perdurà. Per la paraula. 

 

23-04-2020  

 

https://www.elpontdeleslletres.cat/2021/01/01/petites-necessitats/

 

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Dead man walking, un article del blog d'Antorio Turiel

**«Açò no constituirà una crisi més. Açò esdevindrà una autèntica catàstrofe econòmica. Combinada amb l’esclat de les bombolles financeres desmesurades que s’han inflat al llarg dels darrers anys, resulta difícil arribar a comprendre la magnitud del que està a punt d’esdevenir. 

 

Açò és pura aritmètica. No existeix cap eixida favorable si Ormuz roman tancat. Que el món no s’aboque a un abisme depén exclusivament que es reòbriga aquesta via crítica. 

Certament, el tancament d’Ormuz escriu amb totes les lletres la fi del capitalisme necroterminal, un sistema destructiu i voraç el qual no trobarem a faltar. El problema no rau tant en la fi del capitalisme, sinó en la manera com es produirà aquesta fi. Perquè, enlloc de transitar cap a un sistema de xarxes de resiliència preparades per a acollir la Humanitat, en la major part del planeta caurem literalment sense xarxa. 

Probablement, açò és el millor que podia ocórrer. Amb un Canvi Climàtic desbocat i una multitud d’altres problemes ambientals, no podíem alimentar la il·lusió que es produïra un descens ordenat i controlat. Probablement havia d’esdevenir alguna cosa així, dràstica, una detenció violenta, si havia d’existir algun marge per a construir res en el futur. Tot i això, la preocupació principal és com garantir que l’enfonsament del capitalisme no derive en una hecatombe amb milions de morts.»**  Antonio Turiel.

Ací tot l'article: https://crashoil.blogspot.com/2026/03/dead-man-walking.html

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

En canvi, tu sempre m'habitaràs com una música...

La seua veu 

 A Inés Hernández 

Dolçament ella m’ha trucat diumenge al matí i ha fet que em caiguen, de les mans, grapats de preocupacions; per la veu me n’he adonat del seu domini dels meteors i del perquè d’aqueix cel gris que plovia. Semblava obeir-li. 

S’ha preocupat per mi, m’ha demanat pels meus: un moment i l’he notada segura, generosa, forta. Ella ha engegat els engranatges del Temps, ha recuperat l’esperança i amb aqueix somriure amagat sap, de nou, la bellesa de la vida. 

La meua amiga, blanca, tant de temps... 

Com la neu tendra que s’engronsa en les branques adormides de les matinades. Una llum m’ha envaït de felicitat. 

 

 https://open.spotify.com/intl-es/track/5oIzl8Wkqt0yRai6l585Ai?si=5a6e3f388b6a409d

 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir