Recordatori de la matança al metro de València, 2006

Matança al metro de València.
4 de juliol de 2006

A Francisco Camps,
president de la Generalitat Valenciana


De vegades, per accident,/
l’escorxador s’esguita de sang,/
la pedra no esmola com cal/
i acaba rebel·lant-se algun porc/
que sangloteja i desconcerta/
la cort, però el carnisser és/
el millor director d’orquestra
d’un silenci sec que a mort els marca
quan trinxa la seua llengua.
No hi ha compassió per a les veus blanques.
No hi ha privilegis per als escandalosos.
Ni hi ha clemència per als heretges.
La carnisseria funciona a ple rendiment
amb uns guanys del tot insuperables.
Un a un, passen tots per la màquina
que multiplicarà la política del greix.
A univers massa real put
el país dels porcs esquarterats
amb l’esplendor d’aquest sol cendrós
que a l’aparador lluu al·lucinant
en els ulls astorats dels cadàvers.
Després de la matança,
després de la mort, l’únic misteri
que ens queda és el dels ganivets
que no s’amaguen després del crim.

Josep Porcar, Els estius, 2007

Pots baixar-te el llibre gratuïtament al següent enllaç

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Versos per a Noah

Tanque els ulls/

en aquesta falsa migdiada,/
per si s'acosten els versos/
que vaig fer fugir./
Els recuperaré?/
Dispose la llengua mullada,/
dúctil i juganera./
Com sargantana emet sons arcaics,/ 
quasi inaudibles/
per fer bategar el silenci del cor./

Oh, encara no és desfet, mort!/

Ben cert i astut és callar/
i així emprendre un nou to,/
dir tota aquesta misèria que ens envolta,/
la que s'empastifa amb la saliva/
i no demana res./

I així tancar els ulls per veure't Noah./

Pensar que, potser, hi haurà un dia/
que llegiràs aquestes ombres dipositades amb tinta/
i interpretaràs tota la tristesa calorosa del 2026,/
que em salvares per agafar-me els polzes/
mentre et cantussejava melodies populars./

I això farà que ara veja i parle/
molt més lluny d'aquest melic.../

Les orenetes xiularan/
alhora que s'empassen tanta pena grossa,/
el capvespre durà un fresc ventijol./
 
Hauré tancat ja els ulls,/
no hi haurà cap ombra meua,/ 
ni cendres, ni cants./
Tan sols un braçalet/
que per aqueixa boca de llum/
ens lligarà a tots dos./

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir 

 

Missing Reward  de Mt. Royal i Katrina Ford

https://open.spotify.com/track/6acPkZy4mAzfMftQSbqSFY?si=8bf8a9cb628a4cb3 

Galletetes

Agafe uns pocs fonemes/
desproveïts de significat,/
els acotxe al palmell concau/ 
de la mà esquerra./ 

Els afig alenades/
i sense cap voluntat meua/
es conformen el mots primers:/
"Carabassa, mel, aigua" sonen,/

s'escorren entre els clavills dels tous,/
ells m'han triat a mi./
Tot seguit cerque blat/ 
al diccionari dels records/

perquè pastaré unes galletetes:/
a les nits d'estiu courem/
dolçors i l'aigua ens refrescarà/
aquest lent desassossec i desfici./

Mengem-nos tots aquestes llepolies/
espargim-les dintre nostre./
Vessem amb la veu esperança,/ 
l'esdevenidor duga vida./

No hi ha cap foscor més cruel/
que la mudesa. Al retorn/
d'aquests somnis tan discrets/
ningú ens tenallarà la paraula./
 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Si jo poguera

Aín

Si jo poguera... 

Obriria una xarxa de neurones on caure'm ofegat en tu. 

Vessaria petites porcions de silencis, encetaria monosíl·labs i sols;

i quan els vents acaronaren foscúries t'anomenaria. 

Si jo poguera extreure't bombolles de somriures càmbrics, 

si poguera observar com creix la molsa i hi hagués, 

potser, una ínfima possibilitat que t'hi arrelares... 

Si poguera dir una melodia on no finalitzara aquest amor, el joc. 

Infant que soc esmaperdut als budells de capvespres que decauen. 

Però veig candeles, petits llums que diuen esperança, 

diuen allò que vaig ser i escriure com arbre gegant on la vida creix. 

Si jo poguera, i puc, i podré encara més quan ja no hi siga... 

Perquè una ànima encendrà la veu que fou carícia, foc i llar...

 I de nou acamparé ona als vents, oasi al desert, aigua a la terra 

i aleshores, per vosaltres, Vida. 

 

If I Could de Pat  Metheny

https://www.youtube.com/watch?v=cdPb4b-J1oM 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Irium

Xicrandes de Betxí

M'afaite la cara per fer desaparéixer aquell desganat que em recorre les venes i capil·lars del cervell. Observe, escolte i continue en silenci car pense que no hem de fer res davant de tot allò que ventilen els calendaris. Diposite als palmells un centilitres d'alcohol perfumat per tallar qualsevol infecció exògena que vulga acampar sobre la fesomia.

Fa temps que no reconec a l'individu de l'espill.

Si parlen de política als mitjans, Spacecraft apaigava aquesta coentor que tot ho inunda. 

Si m'arriben informacions de companys escriptors i premis atorgats celebre aquestes petites victòries sobre paper i vídeo, foteses al capdavall. Les mateixes cares per tot arreu, tv, premsa,taules rodones, recitals, etc... Funcionem mediocrement els humans, però hem de treure enfora tota mena de fantasmes. Fer-se visibles --digueres Manel Alonso-- tots aquells anys arrere. Optimitzar el meu maquinari i software de les distribucions linux amb Vmware afluixa tanta tensió i recorde l'amic Albert Garcia Pasqual.

Si parle amb exalumnes, babaus convertits al neofeixisme: els qui no han patit gens ni mica a la vida, ni dictadures, ni repressió física ni ideològica, ni fam... Els senyorets que han obert la boca i tot ha plogut instantàniament del cel dels parents. Aquests qui diuen que entre immigrants i majors quasi eviterns (gràcies Anna Salomé) el país se'n va a fer la mà.  Olore sota un sol de migdia l'ombra de les xicrandes i el cor acurta el ritme dels batecs.

Aviat reprendré el vocabulari, resseguiré aquest amor de magrana encesa.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Escriptor

Agrair la foto a Ferdinando

Imagina coses que escriu. 

I en gravar-les a tinta són vida. No tenim diverses vides, tan sols una i la mateixa. No distingim entre real i imaginari. Tot és real des del moment que és pensat i regalat, desat a l'abast dels altres. Perquè la meua i la teua, la nostra història és la de les paraules emprades. 

Cerquem aquell cel, el de la Justícia. 

https://open.spotify.com/track/4hZuLM3UTkagGw73Hevl07?si=41980ba73d0e4ef5

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

De les cendres

Tan sols gemeguen 

els Cercis siliquastrum 

nit rere dia. 

99 haikus i 1 tanka

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir