Galletetes

Agafe uns pocs fonemes/
desproveïts de significat,/
els acotxe al palmell concau/ 
de la mà esquerra./ 

Els afig alenades/
i sense cap voluntat meua/
es conformen el mots primers:/
"Carabassa, mel, aigua" sonen,/

s'escorren entre els clavills dels tous,/
ells m'han triat a mi./
Tot seguit cerque blat/ 
al diccionari dels records/

perquè pastaré unes galletetes:/
a les nits d'estiu courem/
dolçors i l'aigua ens refrescarà/
aquest lent desassossec i desfici./

Mengem-nos tots aquestes llepolies/
espargim-les dintre nostre./
Vessem amb la veu esperança,/ 
l'esdevenidor duga vida./

No hi ha cap foscor més cruel/
que la mudesa. Al retorn/
d'aquests somnis tan discrets/
ningú ens tenallarà la paraula./
 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Si jo poguera

Aín

Si jo poguera... 

Obriria una xarxa de neurones on caure'm ofegat en tu. 

Vessaria petites porcions de silencis, encetaria monosíl·labs i sols;

i quan els vents acaronaren foscúries t'anomenaria. 

Si jo poguera extreure't bombolles de somriures càmbrics, 

si poguera observar com creix la molsa i hi hagués, 

potser, una ínfima possibilitat que t'hi arrelares... 

Si poguera dir una melodia on no finalitzara aquest amor, el joc. 

Infant que soc esmaperdut als budells de capvespres que decauen. 

Però veig candeles, petits llums que diuen esperança, 

diuen allò que vaig ser i escriure com arbre gegant on la vida creix. 

Si jo poguera, i puc, i podré encara més quan ja no hi siga... 

Perquè una ànima encendrà la veu que fou carícia, foc i llar...

 I de nou acamparé ona als vents, oasi al desert, aigua a la terra 

i aleshores, per vosaltres, Vida. 

 

If I Could de Pat  Metheny

https://www.youtube.com/watch?v=cdPb4b-J1oM 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Irium

Xicrandes de Betxí

M'afaite la cara per fer desaparéixer aquell desganat que em recorre les venes i capil·lars del cervell. Observe, escolte i continue en silenci car pense que no hem de fer res davant de tot allò que ventilen els calendaris. Diposite als palmells un centilitres d'alcohol perfumat per tallar qualsevol infecció exògena que vulga acampar sobre la fesomia.

Fa temps que no reconec a l'individu de l'espill.

Si parlen de política als mitjans, Spacecraft apaigava aquesta coentor que tot ho inunda. 

Si m'arriben informacions de companys escriptors i premis atorgats celebre aquestes petites victòries sobre paper i vídeo, foteses al capdavall. Les mateixes cares per tot arreu, tv, premsa,taules rodones, recitals, etc... Funcionem mediocrement els humans, però hem de treure enfora tota mena de fantasmes. Fer-se visibles --digueres Manel Alonso-- tots aquells anys arrere. Optimitzar el meu maquinari i software de les distribucions linux amb Vmware afluixa tanta tensió i recorde l'amic Albert Garcia Pasqual.

Si parle amb exalumnes, babaus convertits al neofeixisme: els qui no han patit gens ni mica a la vida, ni dictadures, ni repressió física ni ideològica, ni fam... Els senyorets que han obert la boca i tot ha plogut instantàniament del cel dels parents. Aquests qui diuen que entre immigrants i majors quasi eviterns (gràcies Anna Salomé) el país se'n va a fer la mà.  Olore sota un sol de migdia l'ombra de les xicrandes i el cor acurta el ritme dels batecs.

Aviat reprendré el vocabulari, resseguiré aquest amor de magrana encesa.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Escriptor

Agrair la foto a Ferdinando

Imagina coses que escriu. 

I en gravar-les a tinta són vida. No tenim diverses vides, tan sols una i la mateixa. No distingim entre real i imaginari. Tot és real des del moment que és pensat i regalat, desat a l'abast dels altres. Perquè la meua i la teua, la nostra història és la de les paraules emprades. 

Cerquem aquell cel, el de la Justícia. 

https://open.spotify.com/track/4hZuLM3UTkagGw73Hevl07?si=41980ba73d0e4ef5

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

De les cendres

Tan sols gemeguen 

els Cercis siliquastrum 

nit rere dia. 

99 haikus i 1 tanka

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 23

Falgueres

   

                                                                                                                     Per a Guillem i Ana en aquest dia tan especial.

 

Emporta'm. 

Emporta'm amb tu, sobre pedres enceses i un sol cremant, sota la pluja si cal; bategarem nus, al caliu d'una pell tatuada per llunes i veus. 

Emporta'm, i no em deixes. 

El bosc serà casa nostra, en molsa verda i falgueres jaurem. Menjarem figues, ametlles i espàrrecs; soparem bledes, nespros, lledons. Beurem de la deu als matins i, abans del bany calorós, tastarem unes poques cireres. 

A poc a poc ens cobrirà l'aigua i, mentre s'amaguen colobres, serem observats per xaraus i pixavins. Els baladres ens faran penombres dolces. 

Als capvespres d'estiu construirem la cabana: branques seques, matolls i fullareda; per sostre la platínica escorça dels bedolls. Vindrà la tardor i seré vent que xiula i et crida amb les pluges. I dies després, pintarem a la porta paraules d'hivern: arraulits, llar, neu. 

Emporta'm amb tu; rere les golfes també ens nodriran enceses paraules, el cel. 

28-04-2020  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 18

Margarides gerberes de Maria Teresa, Aín

 

No llançà cap moneda a l'aire, no; no fou qüestió d'atzar que la dibuixara. 

 

- "Digues alguna cosa -- i ell parlà--: 

- A Mart la gravetat és 0'38, és a dir, tres vegades menys que a la Terra. El sòl es vermell car està cobert per òxid de ferro.

-Ets increïble, li contestà ella". 

 

Així fou llur coneixença: les lletres foren ales de colibrí i quan el temps s'aturà, continuaren el vol; vibraren en altres llavis, es repetí la vida en altres ulls. Foren gegants en bastir aqueixa petita història. Enllà del temps i molt més, l'amor perdurà. Per la paraula. 

 

23-04-2020  

 

https://www.elpontdeleslletres.cat/2021/01/01/petites-necessitats/

 

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir