dimarts, 31 d’agost del 2021

Flors d'aniversari, 18


M'avances la tardor tan sols amb la mirada i així les boires baixen aviat, per comunicar-me els batecs, aquells secrets tan impossibles. 
 
Fins ara m'havia preguntat què era la felicitat? Creia que era servir múltiples causes. Però no, això era una absurda i egòtica ambició, humana.
 
La felicitat sí, l'enigma callat. Viure amb tu me l'ha retratada. 
 
En tu he reconegut la llibertat entre els xiulits del vent, amb la llum de molsa esvaïda que sempre acompanya, en somriure'm amb molinets de vent a les galtes, en l'absència que m'obsequia paraules. 
 
Segrestes les estacions i els violins del sol canten a voluntat dels teus llavis. Dia rere dia modules un foc que no crema, preserves aquests pensaments i així, absort, plou per al món la tendresa. 
 
Marmessor del teu cor, ets el miracle.  
 
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

diumenge, 29 d’agost del 2021

Flors d'aniversari, 17

La vida és massa curta, però la mort és per a sempre. 
 
Per això t'escric mentre camine i el moviment d'un vent de pluja i gris em xiula paraules immortals i d'esperança. 
 
L'estupidesa d'humans que no s'estimen la parla m'exaspera. La incultura cendrosa del menyspreu a tort i a dret, el desgast de dents podrides que humilien, l'aridesa del silenci quan desitgen. 
 
Què en farem d'aquests fenòmens que trepitgen i emmordassen qui com ells no pensen? 
 
Per això camine per escriure't valls i cels, i t'agafe pedres que esdevenen rodolant terres. T'hi agafe llurs colors i m'escape de la mort si amb els llavis pintes cada jorn el paisatge. 
 
La mort és sempre curta, però tu em pronuncies a tothora la vida. 
 
 Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

dissabte, 28 d’agost del 2021

Flors d'aniversari, 16


Boscúria.

Tot és verd i com el teu somriure em meravella. 

Tot és verd i autèntic. És indiferent que respire, que dorma o somie. Soterrat en oblits amb pany i clau si una lletra et cau dels llavis, tot se'm fa verd. 

Els rocs dels cims inhòspits s'ornamenten del color si camines o els trepitges. L'herba agostejada rere les postes d'un ponent solar esdevenen càntics d'humitat i reverdeixen. 

Si l'aire ens ve a sotracs i les pèrdues m'ultrapassen la memòria, m'aculls d'aigua i molsa per rescabalar-me aquest amor amfibi. 

Em cauen les fulles del diccionari i fan catifa de desitjos. I és així --llum del llamp-- que dissolc l'antiquíssim pols continu del teu verd que em meravella.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 23 d’agost del 2021

Flors d'aniversari, 15

Jo t'adore. 

He perdut el compte dels estels que enumerava per a tu, de l'aroma de la molsa humida i inspirada quan passaves ben a prop. 

Jo t'adore. 

He escrit i he estat escrit per batecs, en les guerres actuals, ofegat pels desassossecs d'innocents i ple de gana pels deliris si eres sana i estàlvia. 

Jo t'adore. 

Més enllà dels mots grate el cel i implore la bellesa segrestada; destruir l'acer, tots aquells filferros i barandats de por que ens engrillonen. 

Jo t'adore. 

I aquest dictat en pentagrames de llum no és un joc adolescent; presentar allò que tens, el do discret en la distància, el llamp a les mans. 

Com t'he dit en altres temps, més enllà del fred i dels silencis una arpa sona. Et reverencie; i delicadament compartisc el món en què fas música. 

Aquest ha estat el més gran descobriment, la causa per què t'adore. 

https://open.spotify.com/track/6zB4p5FhbVrPlmtXeB2K0E?si=MY0lrsS9T9qICX_t5zzsPA

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 22 d’agost del 2021

Flors d'aniversari, 14


És al capvespre quan em visiten certes paraules ocell i els núvols ballen. 

S'emboliquen amb els cabells del vent que beses i aleshores s'obre la porta dels miracles. Aleshores i en present tot és possible... Tu que has estat sempre a la vora del riu, que m'has donat la vida transformes els colors en cançons que encomanen perenne alegria. 

Tant de bo en aquest dia miserable per humà, també, qualsevol puga amb els ulls taral·lejar aquest amor estel d'un blau puríssim! 

 Tant de bo que l'olor a encens sacralitze aquesta carn bardissa i en ella siga el lligabosc allò subtil que ens arrape i acoste l'esperança! 

Dia a vers i vers a nit, aquest viure ver i tan divers, amb tu, és com pouar l'aire que respire.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 21 d’agost del 2021

Flors d'aniversari,13


Després de la pluja nocturna les xitxarres mascle estridulen com si el món s'anés a acabar. Fa un sol no gens lleganyós i les fulles de les figueres fan ombra de reis i regalen les flors carregades de sucre i festa. 

Jana s'acosta sigil·losa i amb el seu musell experimentat tria i en menja: una, dues, tres, quatre... totes les que són al seu abast i alçada. Jo prenc unes poques per a la dona dels núvols. És l'única forma que aterre davant d'aquest passejat regal. Abans Elena ha estat agafant-ne i per més que ha omplert el portaviandes, la ubèrrima figuera l'ha superada. 

Així com els porcs senglars s'han abastit llunes arrere de les dotzenes plantades d'enciam, ara l'arbre ens ofereix tot el sol d'aquestes infrutescències incandescents tocades de la mel del capvespre. 

Al poble repiquen les campanes. Hem de fer un pensament, també sopar, escriure els somnis.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 20 d’agost del 2021

Flors d'aniversari, 12


Aquest capvespre gris de presagi autumnal em porta pau i amabilitat en pensar-te. 

Tu fa dies que has tornat al treball on pintes daurats de professionalitat i mirades de magrana dolça. Jo no mai he hagut de visitar-te perquè aquest cor enamorat és aliatge d"iridi, osmi i platí que aguaita per les temples si et recorda. 

No puc estalviar-me d'escriure't i fer jocs malabars per al teu somriure literari; ben estrany i trobable com l'iridi, però alhora allunyat d'un oblit que em corroga les entranyes. 

Aquest capvespre gris d'agost on espigole mores, avellanes i raïm; i on al gust ets record i perdures.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir