El nen de la pedra foguera: de Zelda a Genshin Impact.

Era un jovenet de 8 anys i va començar a mostrar una destresa per resoldre els videojocs de Nintendo. Assegut a la seua vora, vaig poder gaudir d'una intuïció alhora que habilitat per solucionar entrebancs i paranys de la saga de Zelda.

Una història ben realitzada, sense violències sobreres i que s'estirava, edició rere edició, millorada.

Jo visionava el procés i gaudia d'aqueixa forma natural en despatxar totes les fites marcades al llarg de la història.

Ara, un hobby o afecció instaurat en la seua persona, ha estat provador beta (o com diuen els anglòfils, beta tester) de la saga Genshin Impact alhora que comentarista en el desenvolupament i resolució del joc.

A casa, arriben caixes de regals  dels personatges del videojoc, carpetes, blocs de notes, coixins d'aquest món de faula.

El nen de la pedra foguera que admira el seu treball professional i encara s'entreté, mentre descansa, amb els núvols.

Una petita mostra:

 

https://m.hoyolab.com/#/article/1848077

REGISTRE DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL, CASTELLÓ.

A les 6:50 em vibra el rellotge a la monyica esquerra. 

M'aixeque i ja tinc l'avena i les torrades de pa amb llavors cuites a casa enllestides. Ara em desdejune la melmelada de figues de secà feta aquest estiu. 

La documentació impresa i preparada (0,80 €), la còpia a color del meu llibre (9'38 €) i les tases per inscriure'l al Registre (11,83 €), a banda del 6 mesos per somiar-lo en paraules. Les feines casolanes en primer lloc: pèls de Jana al recollidor, pols dels mobles, làmpares i porcellanes. El poal i la fregona obren camí a la setena simfonia de Bruckner: el cel no s'entafora de l'hivern al carrer. El menjar ja resta a mig fer als perols... Finalitze amb l'endreç de l'habitatge.

Enfilem el camí cap al cotxe i, aquest, com un autòmat insomne em duu a l'Avinguda del mar. He trepitjat per 8 vegades la mateixa ruta a peu; de la Càmera de comerç fins l'edifici de Conselleria. M'ature al semàfor on vaig escriure la Carta a Irina, 29. Recorde cada mot escrit al pas dels meus ulls per aquells indrets, les olors i el gris dels núvols.

És aquest, Flors d'aniversari, el vuitè llibre registrat i gratuïtament obert a tothom. Apuge les escales fins el tercer pis i m'espera el somriure de la coneguda i funcionària vallera. Xarrem, omple les caselles i repassem si tot és correcte per tal d'introduir-ho a l'ordinador.

Agraïsc a la família i a la vida la possibilitat d'escriure-vos. Ara el llibre és al vostre abast:

https://drive.google.com/file/d/19wsywANZoKiyn6hOcfO3CizOy0zezUIg/view?usp=sharing

Per si de cas, una segona opció:

https://u.pcloud.link/publink/show?code=XZUji3XZsv9EhpgODcpqAKvJ0SEqA0FpHHHy

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

LECTURA D'UN LLIBRE

50 persones, inaudit. 

40 persones, perfecte. 

30 persones, meravellós. 

20 persones, evident. 

10 persones, fantàstic. 

5 persones, sublim. 

1 persona, sagrada la teua presència, admirable i respectada. 

No faré cap propaganda enlloc, Maria parlarà per mi, els llegiré unes proses de Cartes a Irina, alguns ho veuran per la televisió local. En acabar marxaré a casa i pensaré en els núvols, en els plors soterrats de tantes vides anònimes, en els bocins d'alegria insubornable. Continuaré escrivint...

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Horitzons

Òbric la porta dels ulls i t'olore el silenci tan íntim com ets capaç. 

Hivern, és hivern per descriure't un cel que s'incendia en caragolar-se els mots. Bec en tu l'alè d'un món no bell, xapoteigs ja caducs farcits de pena, l'oblit de l'esperança. 

Però la lletra és lluita, s'entortolliga al cor i l'haig de dir als vents com petit penell que giravolta i giravolta incessant. 

Ara l'alè ja no panteixa, brolla de pau, acoloreix l'hivern dels ametllers i les figueres mudes. Absort respire el teu foc, em nodreix. A la finestra escric la casa on vivim, el sol quan parles i que escalfa. 

Tanque la porta dels ulls i et done la vida tan íntima com soc capaç. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Natura d'hivern.

Alça la ploma del sòl, mescla la pols de rodeno i en desplegar les ales vola, escriu, car l'amor no mai s'atura. Trenca els barrots de silenci, olora totes les flaires, perquè la solitud hivernal no t'hauria de véncer amb l'apegalosa accídia! 

Ets tu qui batega al ritme del vent que t'engronsa pensaments, la veu que dicta per al altres les meravelles que els ulls veuen: terra esquerpa, humitats esvaroses i l'absència callada de les papallones. Però un sol et palpa i les parpelles ballen la llum, els miracles de la qual s'obren en tu. 

Alça el vol, no mai s'acaba l'horitzó. Que no et tremolen les ales. A la deu pura i sagrada les nàiades somriuen. No les decebes! 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir